Paul-Henri Dietrich Holbach

Filòsof il·lustrat francès, d'origen alemany, nascut a Heidesheim, en el Palatinado. De família molt rica, es va educar en Leiden i va viure sobretot a París. Entusiasta de la Il·lustració i amic dels philosophes (Condillac, Rousseau, Buffon, Galiani, Beccaria, Marmontel, Helvétius, Garrick, Franklin, Pristley, Hume, etc., ), els reunia dues vegades per setmana a menjar a la seva casa, sota la presidència de Diderot, i en ella acollia també a tot estranger cèlebre que passés per París. Va contribuir a la redacció de la Enciclopèdia francesa, en conceptes de química, metal·lúrgia i geologia, i es va mostrar sempre com un activista de les idees il·lustrades. Molts dels seus escrits filosòfics es van publicar anònimament o fora de França. La seva obra fonamental és Système de la nature ou Donis lois du monde physique et du monde morale [Sistema de la naturalesa, o sobre les lleis del món físic i del món moral] (1770), obra publicada amb el nom de Jean-Baptiste de Mirabaud i posada en l'Índex de llibres prohibits. En ella es manifesta materialista radical, sensista i ateu decidit, poc original, no obstant això, i molt influït per Hobbes, Locke, Condillac i La Mettrie. Atribueix a la matèria moviment des de sempre i fins a capacitat de pensament, però el seu mecanicisme apareix alguna cosa mitigat respecte del de la Mettrie (admet les «antipaties» i «simpaties» de Stahl), més cartesià. L'home -i també el mateix ordre moral- no és sinó un ser natural, físic per tant, sotmès a les mateixes lleis materials de tot l'univers; anomenem «moral» a la perspectiva amb què tractem el que en realitat és físic (noció d'origen spinozista). El concepte d'una voluntat lliure resulta inadmissible dins d'aquest univers regit per la necessitat; la sensibilitat és característica de determinada matèria (l'animal) i no existeix l' ànima com a principi vital immaterial. Tot està sotmès a la llei suprema de la pròpia conservació (de nou Spinoza) i, en l'ordre moral, no hi ha una altra llei que la de l'amor a si mateix, l'egoisme, que la física denomina, des d'una altra perspectiva, força de gravitació o d'inèrcia. Tota religió és, d'altra banda, corruptora i inútil, i, nascuda del temor i de la ignorància, queda suprimida per la reforma dels costums que suposa la difusió de les idees il·lustrades. Ni l'ateisme ni la filosofia estan, no obstant això, a l'abast de la massa.

El llibre va tenir èxit, però va ser molt criticat: no va agradar al deísta Voltaire, qui ho va criticar en el seu article «Déu»» de la Enciclopèdia, mentre que Goethe ho va ratllar d'obra «tenebrosa i cadavérica»; d'entre els il·lustrats, només Diderot, possible coautor segons alguns, va defensar els seus punts de vista.