Denis Diderot
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Denis Diderot» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Diderot, Denis».
Filòsof i matemàtic francès, a més de dramaturg, novel·lista i crític literari i figura destacada de la Il·lustració francesa. Va néixer a Langres i va estudiar en el col·legi dels jesuïtes d'aquesta ciutat i de París i va obtenir el títol de «mestre en arts» en la Sorbona, en 1732. Sense dedicar-se a cap professió en concret, passa uns anys foscos i és conegut primer com a traductor d'una obra de Shaftesbury, Inquiriy concerning Virtue and Merit (1745) i, després, en 1746 pels seus Pensées philosophiques [Pensaments filosòfics], obra controvertida i molt difosa que el Parlament de París prohibeix al cap de pocs mesos. A partir d'aquest moment, emprèn la direcció i redacció de l'Enciclopèdia, juntament amb d'Alembert, labor a la qual es va dedicar preferentment fins a 1772.
Les seves primeres obres filosòfiques (Pensaments filosòfics, Carta sobre els cecs) traslucen un pensament crític, escèptic, sensista, radicalment empirista i deista. A partir de la seva fonamental Interpretació de la naturalesa (1753) i de Converses entre d'Alembert i Diderot (1769), El somni de d´Alembert (1769) i Principis filosòfics sobre la matèria i el moviment (1770), adopta el materialisme com a sistema, per la simple raó que és el que està més d'acord amb els resultats de les ciències, juntament amb un monisme a l'estil de Spinoza, segons el qual tota la matèria de l'univers, orgànica i no orgànica, posseeix sensibilitat, i l'ànima o consciència no és més que matèria organitzada; i evoluciona cap a l'ateisme.
En el Somni de d'Alembert nega tot sentit a la llibertat humana i en Suplement al viatge a Bouganville (1796) enalteix el poder dels instints per a salvaguardar les llibertats de l'individu en la comunitat.