Étienne Bonnot, abat de Condillac

Filòsof francès, nascut a Grenoble. Va estudiar a Lió amb els jesuïtes, en Saint-Sulpice i La Sorbona, i es va ordenar sacerdot en 1740, però sentint-se més aviat home de lletres, es va dedicar a l'estudi de la filosofia, impulsat per Jean Le Rond d'Alembert, primer seu. Va ser amic dels il·lustrats i ell mateix va ser un il·lustrat, que va difondre a França les idees de Locke i es va oposar al racionalisme. Les seves primeres obres filosòfiques d'importància són Assaig sobre l'origen dels coneixements humans (1746) i Tractat dels sistemes (1749). Però la seva obra fonamental és Tractat de les sensacions (1754), obra en la qual sosté que tots els coneixements i totes les facultats humanes provenen dels sentits, o millor de les sensacions.

En 1758 és enviat a Parma per Lluís XV, com preceptor del seu nebot Fernando de Borbó, fill dels ducs de Parma, i allí roman fins a 1767 i escriu Curs d'estudis per a l'educació del príncep, en tretze volums.

En 1768, de nou ja a París, és triat membre de l'Acadèmia Francesa i, després de negar-se a ser el preceptor dels fills del Dofí de França, es retira al castell de Flux (Loira). El govern de Polònia li va encarregar la redacció d'una Lògica, o els primers elements de l'art de pensar, que havia d'utilitzar-se a les escoles, i que es publica l'any de la seva mort (1780).

Admirava la filosofia anglesa en general, i a Locke i Newton en particular, i convençut que tot coneixement s'origina en els sentits, afegeix a l'empirisme de Locke que «tot el sistema de l'home» neix dels sentits i de les sensacions: pensament, reflexió, passions, facultats de l'ànima, llenguatge, llibertat; tot neix d'elles i es desenvolupa per elles. A aquesta afirmació se la denomina sensisme.

En Tractat de les sensacions, exemplifica el seu mètode recorrent a un exemple que s'ha denominat l'«estàtua de Condillac».