Diferència entre revisions de la pàgina «Mentalisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals ''interns'' i ''privats'' (cerebrals o no) que no són...».) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats [[mental|mentals]] ''interns'' i ''privats'' ([[cervell, el|cerebrals]] o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada [[psicologia popular|psicologia popular]], ha estat negat pels corrents [[conductisme|conductistes]], encara que ha tornat a ser reivindicat pel [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]] d'autors com [[Autor:Dennett , Daniel|Daniel Dennett]], Jerry Fodor, [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]], i per l'emergentisme de [[Autor:Searle, John|John Searle]] ([[Recurs:Searle: el problema ment-cos|veure text]] ). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental. | + | Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats [[mental|mentals]] ''interns'' i ''privats'' ([[cervell, el|cerebrals]] o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada [[psicologia popular|psicologia popular]], ha estat negat pels corrents [[conductisme|conductistes]], encara que ha tornat a ser reivindicat pel [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]] d'autors com [[Autor:Dennett , Daniel|Daniel Dennett]], Jerry Fodor, [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]], i per l'emergentisme de [[Autor:Searle, John|John Searle]] ([[Recurs:Searle: el problema ment-cos|veure text]]). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental. |
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
Doctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals interns i privats (cerebrals o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada psicologia popular, ha estat negat pels corrents conductistes, encara que ha tornat a ser reivindicat pel funcionalisme psicològic d'autors com Daniel Dennett, Jerry Fodor, Hilary Putnam, i per l'emergentisme de John Searle (veure text). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental.
