Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Philosophes, els»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "la [[E" a "l'[[E")
m (bot: - etc., això és, + etc., és a dir,)
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], però ho són també [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d´Alembert]], [[Autor:Voltaire|Voltaire]], [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], [[Autor:La Mettrie, Julien Offray de|La Mettrie]], [[Autor:Holbach, Paul-Henri Dietrich, baró d'|d´Holbach]], [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], etc., això és, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de l'[[Enciclopèdia, l'|Enciclopèdia]]. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de [[saber|saber]] racional orientat a la pràctica que proporcionen les [[ciència|ciències]], i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de ''Els lumières'', de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar per que l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el [[deisme|deisme]], que en alguns era [[ateisme|ateisme]] (d´Holbach), el [[naturalisme|naturalisme]], que en alguns casos era [[materialisme|materialisme]] (La Mettrie) o [[sensualisme|sensisme]] (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.
+
Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], però ho són també [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d'Alembert]], [[Autor:Voltaire|Voltaire]], [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], [[Autor:La Mettrie, Julien Offray de|La Mettrie]], [[Autor:Holbach, Paul-Henri Dietrich, baró d'|d'Holbach]], [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], etc., és a dir, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de l'[[Enciclopèdia, l'|Enciclopèdia]]. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de [[saber|saber]] racional orientat a la pràctica que proporcionen les [[ciència|ciències]], i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de ''Els lumières'', de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar perquè l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el [[deisme|deisme]], que en alguns era [[ateisme|ateisme]] (d'Holbach), el [[naturalisme|naturalisme]], que en alguns casos era [[materialisme|materialisme]] (La Mettrie) o [[sensualisme|sensisme]] (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió de 13:23, 4 juny 2018

Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és Diderot, però ho són també d'Alembert, Voltaire, Rousseau, Helvetius, La Mettrie, d'Holbach, Condillac, etc., és a dir, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de l'Enciclopèdia. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de saber racional orientat a la pràctica que proporcionen les ciències, i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de Els lumières, de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar perquè l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el deisme, que en alguns era ateisme (d'Holbach), el naturalisme, que en alguns casos era materialisme (La Mettrie) o sensisme (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.