Jean le Rond d'Alembert

Matemàtic francès, nascut a París; fill «il·legítim», va ser abandonat per la seva mare davant l'església de Saint-Jean-le-Rond, d'on li ve el nom. Va estudiar en el col·legi jansenista de Mazarin, i va iniciar estudis de dret i de medicina, que va abandonar per a dedicar-se exclusivament a les matemàtiques. El seu Tractat de dinàmica (1743) li va valer l'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i la Investigació sobre les cordes vibrants (1746), l'ingrés en l'Acadèmia de Berlín. Després d'uns anys d'investigacions matemàtiques, inicia en 1751 el seu període filosòfic, amb Discours préliminaire (Discurso preliminar de la Enciclopedia, Aguilar, Buenos Aires 1974; Orbis, Barcelona 1984) per a l'Enciclopèdia, que dirigeix juntament amb Diderot, redactant a més articles fins a 1758, època en què trenca –encara que no totalment– amb Diderot i cessa en la seva col·laboració. En 1772 va ser nomenat secretari perpetu de l'Acadèmia de França.

Les seves investigacions són més científiques i matemàtiques que filosòfiques, encara que el fet d'haver haver col·laborat en l'Enciclopèdia li va donar molta fama com il·lustrat. Es mostra escèptic en qüestions de metafísica, apareix clarament influït per l'empirisme de Locke en teoria del coneixement, i elogia el sensisme del seu contemporani Condillac. Deísta en principi, i escèptic tolerant, possiblement per influx de Diderot s'adhereix a l'ateisme i al materialisme.