Sext Empíric



Metge i filòsof grec de finals del segle II i començaments del segle III de nostra era, un dels més importants representants de l'escepticisme pirronià i font de la majoria de dades referents a aquest corrent filosòfic. No se sap d'on era originari, encara que va viure a Atenes, Alexandria i Roma. Va rebre l'àlies d'Empíric per les seves concepcions filosòfiques però, especialment, per la seva pràctica mèdica. Els seus escrits, molt influenciats pels de Pirró i Enesidem, estan dirigits en contra de la defensa dogmàtica de la pretensió de conèixer la veritat absoluta, tant en la moral com en les ciències.

En les seves Hypotiposys pirròniques defineix l'escepticisme de la manera següent: «L'escepticisme és la facultat d'oposar de totes les maneres possibles els fenòmens i els noúmens; i d'aquí arribem, per l'equilibri de les coses i de les raons oposades (isostenia), primer a la suspensió del judici epokhé (ὲποχή) i, després, a la indiferència ataraxia (ἀταραξία)» (veg. text).

Defensa una posició relativista (veg. text) i fenomenista des d'una posició escèptica antimetafísica i empirista. Segons ell, hi ha coses, però l'única cosa que podem saber i dir d'elles és de quina manera ens afecten, no el que són en si mateixes. No obstant això, el seu epokhé no és tan radical com la de Pirró. Defensa també una ètica del sentit comú i, encara que com a pirronià accepta la indiferència adiàfora (ἀδιαφορά) respecte de totes les solucions morals, reivindica també la importància de l'empíric, raó per la qual defensa que la vida pràctica ha de regir-se per quatre guies: l'experiència de la vida, les indicacions que la naturalesa ens dóna a través dels sentits, les necessitats del cos i les regles de les arts. Fa una crítica del sil·logisme, al que considera un cercle viciós, i posa en dubte la noció de signe, especialment tal com l'entenien els estoics (veg. text). Critica la teologia estoica assenyalant les contradiccions de la noció estoica de divinitat. Per als estoics tot el que existeix és corpori, per tant, assenyala Sext, també ho ha de ser la divinitat. Però un cos pot ser simple o compost. Si és compost pot descompondre's i, per tant, és mortal. Si és simple, és un dels elements: terra, aire, aigua o aire i, llavors, és inert i inanimat. D'aquí se segueix que la divinitat, o bé és mortal, o bé és inanimada, el que és, en tots dos casos, absurd. A més d'aquest argument, Sext Empíric atacava la noció de divinitat apel·lant a altres raonaments. En tots ells reforçava la idea escèptica de la necessitat de l'epokhé o suspensió del judici. A més, va atacar també la noció de causa (veg. text).

En general, la seva obra és important puix que és una de les fonts del coneixement del pensament antic. Concretament, el seu Adversus mathematicus aporta dades importants per al coneixement de la història de l'astronomia, la gramàtica i la ciència antiga, així com de la teologia estoica. Altres obres destacables són: Esbossos pirrònics i Contra els dogmàtics.