Epokhé
De Wikisofia
(en grec ὲποχή, de epekho, detenir-se, suspendre)
Terme que l'escepticisme grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan es troba davant opininiones d'igual valor (isostheneia ton logon). La paraula epokhé, prové dels estoics, mentre que es deu a Arcesilau i a Carnèades la determinació més precisa del seu significat, que Sext Empíric descriu en els seus Esbossos pirrònics (veg. text).
En la filosofia contemporània, Edmund Husserl utilitza aquest terme per a designar un recurs del seu mètode fenomenològic, mitjançant el qual posa entre parèntesis el món objectiu i estableix contacte, per així dir, amb el seu propi jo o cogito. Aquesta epokhé o aquesta posada entre parèntesis del món no ens enfronta a una pura res ni és expressió d'un escepticisme, però mitjançant ella ens apropiem de les nostres pròpies vivències i de l'univers dels fenòmens, en el sentit fenomenològic (veg. text). D'aquesta manera lepokhé apareix com el mètode radical i fonamental pel qual el jo es capta pròpiament com jo. Aquest mètode es diu també mètode de la reducció fenomenològica transcendental, i ens permet superar la mera actitud natural respecte del món circumdant, permetent-nos posar entre parèntesis la pressuposició de l'existència d'un món material o de qualsevol altre món transcendent respecte de la vida de la pròpia consciència. Fora del parèntesi solament queden els actes i els objectes de la consciència (veg. text). D'altra banda, mitjançant el recurs a la reducció eidètica, el flux de les diverses consciències individuals queda reduït a consciència pura. El mètode de lepokhé pot estendre's també a l'àmbit de les ciències de la naturalesa, i mitjançant la suspensió del judici i de tota pressuposició, accedir a l'àmbit de les vivències pròpies del món de la vida.