Astrologia

A diferència i en oposició a l'astronomia, que és la ciència dels astres, l'astrologia és «interpretació dels astres» amb l'ànim de fer presagis, sigui sobre el destí de les persones, sigui sobre els esdeveniments futurs, prenent en consideració els moviments celestes o la situació i coincidència dels astres, tal com apareixen observats des de la terra. Els primers testimoniatges d'una astrologia aplicada a aquestes finalitats apareixen cap al s. VIII aC, a Mesopotàmia i Egipte, barrejats amb rudiments de teories cosmològiques i astronòmiques. Cap al s. I aC es difonen els horòscops, expressió d'aquestes aplicacions pràctiques per excel·lència, mentre que la teoria sembla completar-se en temps de Ptolemeu (ca. 100-170). Durant el període d'Alexandre, l'astrologia es va expandir per Àsia, i de Pèrsia va passar al món àrab. En l'edat mitjana, va passar al món cristià, amb les traduccions dels textos àrabs i grecs fetes durant el s. XII. L'aparició de l'astronomia científica va suposar el començament del declinar de l'astrologia, encara que sabut és que grans astrònoms de l'època moderna, com per exemple Kepler, es van dedicar a calcular l'horòscop de personatges de la noblesa. A partir d'aquest moment, la ciència no té en cap consideració a l'astrologia per no recórrer a cap metodologia científica i queda com a exemple de pensament màgic precientífic i com a model de pseudociència. De fet, malgrat la seva llarga història de més de 2000 anys, no existeixen observacions i resultats presentats amb suficient claredat i rigor; els mapes astrals, base dels horòscops personals, se segueixen construint sense tenir en compte per res els resultats innegables de la ciència, com són la mobilitat del zodíac i la hipòtesi heliocèntrica; les seves teories es fonamenten en un simbolisme primitiu i metafòric, de tipus màgic i antropomòrfic: Mart és la guerra, Venus, l'amor, etc. Les dades de tipus confirmatori que s'addueixen a favor de l'astrologia solen ser simples correlacions entre època del naixement i professió, que es confonen fal·laçment amb relacions causals, o bé encerts que també poden explicar-se per procediments estadístics o càlculs de probabilitat. L'única influència possible dels astres sobre la terra és la que exerceixen a través de la gravitació universal, ben descrita en la teoria de Newton; no a través de les influències màgiques i fosques, sempre verificables per una experiència vaga i mai refutables, dels astres sobre el destí dels humans (veg. text).

Vegeu també macrocosmos i microcosmos.