Pseudociència

(del grec ψευδής, fals, i del llatí scientia, ciència)

Conjunt de teories que pretenen explicar fenòmens de la naturalesa, sense complir un mínim de condicions o requisits pels quals hagin de considerar-se explicacions científiques; si no pertanyen a la ciència, i pretenen aparentar-ho, pertanyen a la pseudociència (veg. text 1 i text 2 ).

No compleixen amb aquells requisits fonamentals, i pertanyen per tant a la pseudociència, les teories i explicacions esgrimides, per exemple, per l'astrologia, la futurologia, l'adivinació, etc., que la comunitat científica no accepta com a científiques.

La ciència és un producte social i funciona com un sistema social; la qual cosa significa que existeixen mètodes pròpiament científics, investigació, ensenyament, congressos, universitats, llibres, revistes i literatura científica en general, amb els quals tota teoria que sigui científica ha de concordar, o ha de tenir en compte, i sempre i en tot caso l'acceptació per part de la comunitat internacional de científics és una condició necessària del caràcter científic d'una teoria o una investigació.

A l'hora de precisar els criteris pels quals la comunitat científica accepta una teoria com a científica, han de citar-se les dues grans propietats de la ciència: la predicció i l'explicació. Qualsevol teoria que pretengui ser científica ha de poder predir, en forma detallada i precisa, fenòmens naturals i ha de poder explicar-los de forma consistent, d'acord amb els tipus reconeguts d'explicació científica.

K.R. Popper considera pseudocientífica tota afirmació que no sigui refutable pels fets.