Probabilitat
De Wikisofia
És el grau de versemblança que atribuïm a un enunciat o, en expressió de Carnap, «el grau de certesa o confiança que poden tenir les nostres creences sobre successos futurs». Encara que així entesa, la probabilitat sembla ser més aviat un estat d'ànim subjectiu, també pot expressar-se mitjançant un valor numèric, o sigui, quantitativament i, en aquest cas, la probabilitat és una mesura de la possibilitat d'un esdeveniment que expressem mitjançant un nombre. A la filosofia li interessa la noció de probabilitat perquè és una manera d'expressar la racionalitat humana davant la incertesa i perquè li intriga saber què significa que alguna cosa sigui probable. Carnap distingeix entre probabilitat lògica i probabilitat estadística. Aquesta última és un concepte purament científic fonamentat en investigacions científiques, com quan es diu, per exemple, que una medicina guareix en el 80% de casos, la qual cosa s'expressa mitjançant un enunciat sintètic. La probabilitat lògica, en canvi, és un enunciat analític i es diu també probabilitat inductiva o grau de confirmació. Amb aquestes expressions, es veu clarament que l'interès de la filosofia per la probabilitat no estreba en el seu interès com a teoria matemàtica, sinó com a concepte que –des de la crítica que Hume va fer al principi de causalitat i a la inducció– permet donar algun sentit científic a la causalitat, a la inducció o al grau de confirmació de les lleis empíriques. La probabilitat lògica és la classe de probabilitat a què fem referència en tota inferència inductiva. La força lògica que atribuïm a aquesta classe d'inferències, s'expressa en graus de probabilitat (vegeu el text).
La probabilitat com a teoria matemàtica neix en el s. XVII, quan, pel que sembla, jugadors d'aquella època van demanar als matemàtics que estudiessin les diverses probabilitats dels jocs d'atzar. Destaquen en aquesta època Gerolamo (1501-1576), metge, filòsof, enginyer, matemàtic i gran jugador, amb un llibre sobre jocs d'atzar; Galileo Galilei (1564-1642), amb estudis sobre els daus; Christian Huygens (1629-1695), considerat l'iniciador de la teoria de les probabilitats, i sobretot Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre Fermat (1601-1665). Leibniz, que publica en 1666 D'Art Combinatòria, és el primer filòsof que s'interessa per una lògica inductiva. Posteriorment, Nicolas Bernouilli escriu en 1713 Ars conjectandi, primer tractat sistemàtic sobre la qüestió, en el qual estudia la llei dels grans nombres. El reverend Thomas Bayes (1702-1761) publica en 1763 el teorema de Bayes. Amb els treballs de Pierre Simon de Laplace sobre probabilitat (Teoria analítica de les probabilitats i Assaig filosòfic sobre les probabilitats), publicats en 1812 i 1814, respectivament, s'inicia l'anomenada teoria clàssica de la probabilitat, que es defineix com a quocient entre els casos favorables i els casos possibles. Al segle XIX s'introdueix el càlcul de probabilitats en la física, donant origen a la mecànica estadística, per obra sobretot de Ludwig Boltzmann (1844-1906). Al segle XX, la noció matemàtica de probabilitat s'independitza de la filosòfica i se la relaciona definitivament amb l'anàlisi matemàtica. John Maynard Keynes, un economista, escriu un tractat sobre la probabilitat i critica la postura clàssica de Laplace, sobretot el seu principi d'equiposibilitat o equiprobabilitat, i introdueix la teoria lògica, que després desenvolupa Harold Jeffreys i que també segueix, substancialment, Rudolf Carnap. Richard von Mises, matemàtic austríac, considerat el pare de la teoria moderna de la probabilitat, la interpreta en 1928 com a «freqüència relativa amb tendència al límit», teoria que segueix i desenvolupa Hans Reichenbach cap a 1949. Bruno de Finetti (n.1906) i F.P. Ramsey (1903-1930) inicien la denominada teoria subjectiva de la probabilitat, segons la qual la probabilitat només expressa la creença personal o subjectiva que esdevingui un esdeveniment. Leonard J. Savage (n. 1917), amb la seva obra, Fundació de l'estadística, de 1954, va donar un fort impuls a aquesta teoria, també anomenada personalista o bayesiano-subjectiva. L'obra clàssica sobre la matemàtica de la probabilitat es deu a A.N. Kolmogorv, Fonaments de la teoria de la probabilitat, de 1933, que representa una axiomatització d'aquesta.
Vegeu