Claudi Ptolomeu



(Κλαύδιος Πτολεμαίος)

Astrònom, físic i filòsof alexandrí. (ca. 85 - ca. 165, o ca. 100 - ca. 170). Probablement va viure tota la seva vida a Alexandria, on va ensenyar i va efectuar observacions astronòmiques entre els anys 127 al 147, encara que poca cosa més se sap de la seva vida. Va escriure un llibre conegut com a Tetrabiblon que va ser el tractat d'astrologia més influent en l'antiguitat. Però la seva obra més important va ser la Composició matemàtica, coneguda a partir de la seva traducció àrab com l'Almagest («el gran llibre» o «el més gran»), en la qual va elaborar i va descriure de manera completa el sistema astronòmic geocèntric que va estar vigent fins a Copèrnic. Aquest model ja havia estat elaborat en part per autors anteriors, especialment per Hiparc, però va ser Ptolomeu qui el va organitzar de forma acabada i la seva formulació va ser la que es va mantenir durant catorze segles.

En Els harmònics també va escriure sobre acústica i va elaborar una teoria numèrica de la música. Així mateix va escriure sobre òptica i sobre geografia i la seva Guia geogràfica va ser reimpresa fins al segle XVI. En l'aspecte filosòfic les seves obres són mostra del sincretisme que dominava la seva època, de manera que encara que la seva orientació central és aristotèlica, també es troben abundants influències de l'estoïcisme (especialment a través de Posidoni), el platonisme i el neopitagorisme.

A més de les obres esmentades va escriure: Hipòtesi dels planetes i Les fases dels estels fixos.