Tòtem, totemisme

 El terme tòtem procedeix d'un vocable de la llengua algonquina dels indígenes d'Amèrica del Nord que significa «pertany al meu parentiu» i designa plantes, animals, fenòmens o objectes associats de manera simbòlica a determinats grups socials com a insígnies d'identificació. De vegades, s'usa, també, de manera poc correcta, per a designar els objectes, imatges o escultures que representen aquests tòtems.

El totemisme és definit per Radcliffe-Brown com a «costums o creences per les quals s'estableix un sistema especial de relacions entre la societat, els animals, plantes i altres objectes naturals que es consideren importants per a la vida social». Així, en les societats primitives en les quals es dóna el totemisme (generalment amb estructura de clans), es manté una relació particular amb alguna espècie d'animals, amb alguna planta, amb algun objecte o, fins i tot, amb fenòmens com ara la pluja, el vent, etc., que són els tòtems d'aquestes societats. El totemisme s'ha observat en moltes parts del món: a Amèrica del Nord, a Àfrica, a Oceania... No obstant això, és a Austràlia on es troben societats amb creences totémicas més elaborades, que comporten un cos complex de mites i rituals i la creença en centres totèmics, o llocs sagrats, en els quals es manifesta el poder del tòtem (generalment, lligat a la reproducció).

En l'antropologia cultural del segle XIX i començaments del XX, el totemisme va ser considerat com l'embrió d'una religió universal. J.G. Frazer, en la seva obra Totemisme i exogàmia (1910), ho pren com a criteri de classificació de les societats més o menys desenvolupades, i ho lliga a les nocions de tabú i d'animisme; I. Durkheim ho va considerar com una forma de projecció de les estructures socials sobre la naturalesa però, fins a cert punt, va seguir concebent-ho com una forma de religió primitiva. En la psicoanàlisi de Freud, el totemisme juga un paper rellevant i, en Tòtem i tabú, descriu la suposada situació de la humanitat en estat d'horda primitiva, en una època en què s'hauria comès un crim en la figura del pare de l'horda. La responsabilitat col·lectiva seria, segons ell, una de les bases de la societat i l'origen de la religió i la moral en forma de sentiment de culpa i necessitat d'expiació. El totemisme, associat a la prohibició de menjar el tòtem, apareix, segons Freud, com símbol de la prohibició de matar al pare i, consegüentment, com a prohibició de tenir relacions sexuals amb la mare. En suma, apareix com a base del tabú de l'incest i com a repressió del complex d'Èdip. D'aquesta manera, estaria a la base de l'exogàmia i seria el fonament de la societat.

En l'etnologia contemporània s'ha abandonat la concepció del totemisme com a forma de religió universal, i fins i tot com a forma d'una institució social generalitzada. Ja, en 1910, Goldenweiser havia assenyalat que el totemisme tenia molts més continguts socials que religiosos, i va denunciar l'abús generalitzador que es cometia usant aquest terme per a referir-se a una multiplicitat de fenòmens socials diferents. Per a Lévi-Strauss és, solament, una de les formes que adquireix el pensament salvatge, concebut com a forma d'organitzar i classificar els fenòmens socials i naturals.