A.R. Radcliffe-Brown

Alfred Reginald Radcliffe-Brown (17 de gener del 1881 - 24 d'octubre del 1955). Antropòleg anglès associat al funcionalisme d'inspiració durkheimiana i un dels més destacats representants de l'antropologia social anglesa. Va cursar estudis universitaris en Cambridge (en filosofia va ser alumne de A.N. Whitehead), i aviat va començar a emprendre estudis de camp sobre els pobles de les illes Andaman. Aquests estudis realitzats entre 1906 i 1908 constitueixen el nucli de la seva primera obra important, Andaman Islanders (publicada en 1922), que li va permetre accedir a una plaça de professor en el Trinity College. Entre 1910 i 1920, amb alguns intervals de residència a Anglaterra, viu a Austràlia (especialment en Sídney, on va ser professor a la seva universitat), i estudia les tribus australianes. En 1920 residirà a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), i organitzarà el departament d'antropologia de Johannesburg. En 1925 torna a Austràlia, i en 1931 es traslladarà a Chicago, on va ser professor fins a 1937, any en què torna definitivament a Anglaterra per a ocupar la seva plaça de professor a Oxford fins a la seva jubilació en 1946.

Des dels seus inicis com a antropòleg, i sota la influència de Durkheim, va abandonar les tesis difusionistes i es va oposar vehementment a l'evolucionisme cultural, al que retreia separar els trets culturals del seu context i procedir sense tenir en compte que les cultures són totalitats estructurades significativament. Aquest rebuig de l'evolucionisme comportava en Radcliffe-Brown (i en altres funcionalistes, com Malinowski, per exemple) un rebuig de la història de la cultura i de tota explicació historicista. Seguint a Durkheim (que considerava que els fets socials no poden ser explicats ni històricament, ni psicològicament ni religiosament, sinó que han de ser explicats com a estructures socials en si mateixes, i que la funció d'una institució social ve donada per la seva relació amb les necessitats de l'organisme social), va centrar el seu interès en l'estudi dels patrons de conducta i les institucions socials, examinats des de la perspectiva de la seva funcionalitat dins de la totalitat del sistema social. Radcliffe considerava les societats a la manera d'«organismes animals», la vida dels quals «es concep com el funcionament de la seva estructura», i on «l'activitat d'aquesta estructura es defineix justament per aquesta funció». Així, per a ell, l'objecte de l'antropologia (que si escau és més aviat una sociologia comparada) és l'estudi del sistema social i de la funció de cadascun dels seus trets dins del tot de la seva estructura. En aquest sentit, se l'ha considerat un precursor de l'estructuralisme, encara que també s'ha assenyalat que certs aspectes del seu funcionalisme ja estaven prefigurats en la Filosofia de la Història (1784) de Kant.

Entre les seves obres destaquen The Andaman Islanders, (1922); The Social Organisation of Australian Tribes, (1930-1931); A Natural Science of Society, (1937, publicada en 1957); Method in Social Anthropology: Selected Essays (publicada en 1958).