Relativisme ètic o moral

Afirmació segons la qual un judici moral no és per si mateix veritable (afirma que alguna cosa és correcte o bona) o fals (afirma que alguna cosa és incorrecte o dolenta), i que la seva veritat o falsedat no depèn de les raons que el sostenen, sinó de l'estat d'ànim subjectiu (relativisme/subjectivisme) o dels costums culturals (relativisme cultural).

En el seu aspecte més difós, com relativisme cultural, sociològic o antropològic, sosté que existeixen de «fet» societats, tribus o cultures diferents, amb codis ètics diferents (veg. citació). Aquest relativisme és un fet innegable.

Hi ha relativisme ètic, pròpiament dit, quan sosté que no hi ha forma de decidir, entre valors i conductes morals oposades, quin és la correcta i quin la incorrecta; o bé que hi ha opinions ètiques conflictives i oposades que són igualment acceptables moralment, o que tots els codis morals tenen igual valor moral. Seguint la terminologia de Richard D. Brandt, això es pot interpretar, d'una manera estricta, com si indiqués que no existeix cap distinció entre el que és just i el que és injust (nihilisme ètic), o bé es pot interpretar simplement com si afirmés que ningú pot justificar racionalment què és just i què és injust (relativisme escèptic). A aquest últim relativisme se l'anomena també relativisme metodològic, puix que suposa que no hi ha un mètode adequat de raonar el que és èticament correcte. Aquest últim relativisme admet encara una altra interpretació: existeix un mètode racional per a decidir entre qüestions ètiques, però, de vegades, és impossible decidir entre determinades situacions ètiques conflictives. A aquest relativisme es refereix Richard D. Brandt com a «veritable relativisme» (Teoria ètica, Aliança, Madrid 1982, p. 326).

La solució al conflicte sembla estar en un convenient equilibri entre l'admissió d'un pluralisme ètic o un pluralisme de valors, i l'afirmació que el propi punt de vista ètic, crític i reflexiu, val més que qualsevol altre, mentre no es mostri el contrari. És difícil sostenir el valor absolut dels principis morals igual que el valor absolut de les pròpies conviccions morals. Si el valor no és absolut, llavors es funda en raons de tipus empíric: les decisions humanes preses en un determinat temps i lloc, a partir de determinades condicions intel·lectuals i afectives.

D'altra banda, se sosté que existeixen valors morals universals. A un primer moment en què, per part dels antropòlegs, interessava més destacar les diferències ètniques entre els pobles, va succeir un altre d'interès per destacar les similituds. I així com es detecta la presència de determinades institucions socials (la família, la divisió del treball entre els sexes, etc.) en tots els pobles, també hi ha fonament per a afirmar que determinades creences o valoracions morals són universals: el rebuig de l'assassinat, l'existència de l'incest, la prohibició de mentir, el deure de lleialtat amb el propi grup, la submissió de l'individu al bé comú, el deure educar als fills, etc. (veg. text).

L'afirmació, no obstant això, de l'existència de principis morals universals és controvertida i encara negada. Atès que les creences morals divergeixen de persona a persona, de comunitat a comunitat, de cultura a cultura i canvien d'època en època –sobretot si se sosté que fonamentalment expressen emocions dels subjectes que les tenen–, difícilment poden adduir-se fets d'alguna classe amb els quals contrastar la seva veritat o falsedat. L'afirmació que les creences morals han de ser consistents entre si tampoc és rellevant per a la seva universalitat, i la insistència tradicional en la distinció entre enunciats fàctics i enunciats de valor destaca més aviat la peculiaritat del món moral. D'altra banda, el relativisme ètic no suposa necessàriament escepticisme ètic; tenir una moral pròpia no implica ser escèptic en material moral: la dita popular segons la qual «allà on vas, fes com veuràs» no implica escepticisme ètic, encara que sí relativisme, i tampoc és cert que la gran varietat de normes morals no suposi alguna forma d'objectivisme moral universal.

Vegeu raonament moral.