Hans Reichenbach
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Hans Reichenbach» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Reichenbach, Hans».
Filòsof alemany, nascut a Hamburg. Va estudiar a Berlín, Munic, Gotinga i Erlangen i va ser deixeble de M. Planck, D. Hilbert, A. Einstein, M. Born i I. Cassirer. Va ensenyar a la universitat de Berlín fins a 1933, a Constantinoble i, des de 1938, a la universitat de Los Angeles, Califòrnia. Tot i que no va formar part del Cercle de Viena –era membre del Cercle de Berlín, que seguia també les idees neopositivistes de Mach–, és un dels principals filòsofs del neopositivisme, i va dirigir amb Carnap la revista «Erkenntnis».
Les seves principals aportacions se centren en la filosofia de la ciència i en la teoria de la probabilitat. Recorre a aquesta teoria per a corregir el principi de verificabilitat del positivisme lògic: un enunciat empíric inductiu té sentit en la mesura en què és probable. Aquesta teoria epistemològica l'aplica igualment al terreny de l'ètica. En Experiència i predicció (1938) va promoure la distinció, clàssica dins de la concepció heretada de la ciència, entre context de descobriment i context de justificació.