Participació

Plató

(del llatí participatio, derivat de pars, part i capere, prendre; per tant, la part que es pren; correspon al grec μέθεξις, méthexis, que pròpiament no significa tenir o prendre una part, sinó ser semblant)

Un dels conceptes fonamentals de la metafísica tradicional, introduït en la filosofia grega per Plató. En general, significa que en una cosa hi ha una mica d'una altra, de tal manera que només si es té en compte això és possible entendre aquella. La méthexis és la manera com Plató entén que ha d'explicar-se el que són les coses sensibles: per respecte i en relació amb la realitat intel·ligible. Afirmada una separació total (χωρισμός, khorismós) entre el món visible i l'intel·ligible, la possibilitat d'entendre les coses visibles requereix posar-les en relació amb les intel·ligibles. Plató descriu aquesta relació com una forma d'estar les idees en les coses per semblança, tal com està el paradigma en allò de què és model (veg. citació). No obstant això, Aristòtil observa que Plató deixa per explicar en quin sentit les coses són semblants a la idea (veg. citació). El cristianisme va acceptar de bon grat la idea de participació que encaixa admirablement amb la idea de causa exemplar, o exemplarisme: el món ha estat creat per Déu segons el model de les idees o raons eternes en la ment divina, tal com sosté Agustí d'Hipona. En la versió més metafísica de Tomàs d'Aquino, Déu és el ser subsistent, respecte del qual totes les altres coses són éssers per participació; la participació és aquí la composició en essència i existència, pròpia de tot ser finit, que ha de rebre l'existència (el actus essendi) del creador.

El concepte de «participació» troba escassa ressonància en la filosofia moderna.

Vegeu analogia del ser.