Methexis

(del grec μέθεξις), participació)

En la teoria de les idees de Plató indica una de les formes de relació entre aquestes idees i el món sensible, o entre les idees mateixes. A més d'aquesta relació de participació o μέθεξις (methexis), Plató també afirma que les coses del món sensible es relacionen amb les idees a través de la imitació o μίμησις (mimesi), i de la presència o παρουσία (parousía). La participació es relaciona amb la parousía perquè les coses participen de les idees en tant que aquestes estan presents en les coses (Fedó, 100c-d, veg. text), i en el Timeu (49a-50c) afirma que el cosmos és una mimesi o imitació de les idees realitzada pel demiürg, de manera que les coses són imitacions de les idees eternes que actuen com paradigma (paradeígmata) de les coses sensibles (també defensa aquesta tesi en la República, 597a). Però on Plató analitza més detingudament la noció de participació és en el Parmènides (131a-134a), en el qual, després de sostenir que les coses són en la mesura en què participen de les idees (són grans o petites perquè participen de la idea de magnitud, són semblants perquè participen de la idea de semblança, etc.), es pregunta si una cosa participa de tota la idea que li serveix de model o paradigma o si participa solament d'una part d'ella. Davant aquesta pròpia objecció que es planteja ell mateix, Plató dóna dues respostes diferents.

1. D'una banda, afirma que pot comparar-se la participació a la il·luminació, doncs la idea, igual que un focus de llum (o el dia, diu ell) que il·lumina totes les coses sense deixar de ser un mateix focus, pot ser participada per una multiplicitat sense deixar de ser única.

2. D'altra banda, també compara la participació amb l'extensió d'un únic vel sobre una multiplicitat de coses. En aquest cas cadascuna de les coses participaria d'una part de la idea. Però en el Parmènides no s'arriba a cap conclusió definitiva sobre la noció de participació i s'assenyala les moltes dificultats que suposa la relació entre les idees i el món sensible. Plató torna a analitzar aquesta noció en el Sofista (253d), on l'estudia des del punt de vista de la seva divisió dicotòmica.

Aristòtil va criticar la noció platònica de μέθεξις (methexys) en la seva Metafísica (987b), i la va identificar a la concepció pitagòrica segons la qual les coses existeixen per imitació dels nombres (veg. text).