Khorismós

(del grec χωρισμός, khorismós, segregació o separació)

Plató, que té en compte la tesi d'Anaxàgores segons la qual el nous no té barreja, aplica el terme χωρισμός a la separació de l'ànima respecte del cos. El khorismós separa, doncs, el sensible de l'intel·ligible; el món físic del món de les idees.

Per part seva, Aristòtil, que vincula certes parts de l'ànima amb el cos, no parla pròpiament d'aquesta separació de l'ànima; només de la separació del nous, o part intel·lectiva de l'ànima (veg. textos ), però critica el caràcter separat de les idees platòniques (vegeu el text). Plotí accepta la separació o khorismós del nous, al qual considera un ésser intel·ligible separat.