Consens

(del llatí consensus, del verb consentiri, estar d'acord)

Acord que prenen lliurement els individus, components d'un grup determinat o d'una comunitat, sobre qüestions discutibles que importen al conjunt d'ells, especialment, valoracions i actituds. El consens resulta summament adequat en aquelles qüestions en què no sembla que pugui aconseguir-se un coneixement objectiu en el qual la realitat predomini per sobre de qualsevol decisió voluntarista, com poden ser, per exemple, certs principis morals o decisions, sobretot, d'ordre pràctic-moral. En epistemologia, el consens de la comunitat científica és símptoma de la normalitat i acceptació d'un paradigma, però quan equival a convenció, o decisió sobre la veritat o falsedat d'un enunciat científic pres per mutu acord, llavors es parla de convencionalisme i de la veritat com a consens.

Jürgen Habermas és un dels autors que plantegen la veritat entesa com un consens fundat en argumentacions fetes amb un llenguatge intersubjectiu, la qual cosa equival, en definitiva, a l'adopció d'un criteri pragmàtic de veritat.