Ernst Cassirer
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Ernst Cassirer» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Cassirer, Ernst».
Filòsof neokantià alemany, de família jueva, nascut a Breslau, Silesia. Estudia a Berlín, Leipzig, Heidelberg i Marburg, on és deixeble de H. Cohen i on escriu una tesi de doctorat sobre Crítica cartesiana del coneixement matemàtic i físic (1899). Ensenya primer a Berlín, on publica els dos primers toms de El problema del coneixement (1906-1907) i altres estudis, i participa en l'edició de les Obres completes de Kant. En 1919 ocupa la càtedra de filosofia de la universitat de Marburg. Allí publica La teoria de la relativitat d'Einstein (1921) i les seves obres més conegudes, Filosofia de les formes simbòliques (1923-1929), Llenguatge i mite (1925), L'individu i el cosmos en la filosofia del Renaixement (1927), i altres obres d'història de la filosofia. En 1933, a causa de la pujada del nazisme al poder, fuig d'Alemanya i, entre 1933 i 1944, viu a Anglaterra, Suècia i els Estats Units, i ensenya a Oxford, Göteborg, Yale i Nova York.
En aquesta època publica Determinisme i indeterminisme en la física moderna (1936), Descartes, Corneille i Cristina de Suècia (1941) i Assaig sobre l'home (1944). Poc abans de morir escriu El mite de l'estat (1946), publicat pòstumament.
El punt de partida del pensament filosòfic de Cassirer és el neokantisme de l'Escola de Marburg. La seva reinterpretació de Kant consisteix a fer de l'activitat cognoscitiva de l'esperit humà, que es realitza a través de formes (espai i temps i categories), una part de l'activitat simbòlica més general de l'esperit que posseeix la capacitat de representar-se simbòlicament –això és, de referir a un significat espiritual– les dades de l'experiència; les «formes simbòliques» no són, doncs, sinó les «restants» categories de l'esperit humà, ignorades per Kant, però que l'home aplica als fenòmens sensibles en un altre ordre que no és el pur coneixement: l'ordre de la vida pràctica, de la història, de la cultura. Les diverses formes simbòliques culturals, llenguatge, mites, religió, art i fins a ciència (formes simbòliques objectives o especials) són variacions de la mateixa consciència simbòlica, de la capacitat de l'esperit humà de constituir símbols, atès que l'home és, pròpiament, un «animal simbòlic», la relació del qual amb les coses sensibles és essencialment constitutiva de sentit (veg. text).
Els estudis d'història de la filosofia de Cassirer no només fan de la teoria del coneixement el seu tema central d'investigació, sinó que suposen, a més, que aquesta consisteix justament en l'estudi històric dels problemes de la ciència. La seva obra principal sobre aquest tema, El problema del coneixement, ja esmentada, dedica el volum primer a l'època anterior a Kant, des del Renaixement; el segon, a l'empirisme i a la filosofia crítica de Kant; el tercer, als sistemes postkantians i el quart i últim, al pensament posterior a Hegel.