Revolució

N. Copèrnic

(del llatí revolutio, gir, revolució, en el sentit de tornada a la situació primera)

Terme que, en contextos tècnics de matemàtiques, per exemple, significa «gir», com en l'expressió «sòlid de revolució» (format per la rotació d'una figura plana entorn del seu eix); en astronomia es denomina «revolució» a l'òrbita d'un planeta al voltant d'un altre que roman fix, d'on procedeix l'expressió de «revolucions de les esferes celestes» de l'astronomia antiga, inclòs el títol de l'obra revolucionària de Copèrnic: De revolutionibus orbium coelestium (1543). En contextos generals, tot canvi brusc de situació i, especialment a partir del s. XVIII, interrupció d'una situació social o política establerta. Aplicada a altres àmbits diferents de l'original tècnic, va perdre el seu sentit etimològic de «volta» per adquirir un significat de «revolta», pres de les revolucions socials i polítiques.

Aplicant aquest nou sentit a la ciència, representa un canvi dràstic en la teoria tradicional que implica desenvolupament científic.

Autors francesos i anglesos del s. XVIII i començaments del XIX parlen amb freqüència de la important revolució atribuïble a Copèrnic o de la revolució en química propiciada per Lavoisier, o de les revolucions científiques, en general, que contribueixen d'una manera especial al progrés de la ciència. A partir dels anys cinquanta del s. XX, els historiadors de la ciència Herbert Butterfield, Els orígens de la ciència moderna 1300-1800 (1949), i A. Rupert Hall, La revolució científica 1500-1800 (1954), donen per descomptat que el concepte de «revolució científica» és ja una noció plenament admesa, i a partir de l'obra de Th. S. Kuhn, L'estructura de les revolucions científiques (1962), l'expressió es difon i discuteix àmpliament i s'aplica al fenomen, no rar en la història de la ciència, segons es considera ara, d'un canvi radical i un increment ràpid del coneixement científic, oposant-la a la idea d'un progrés gradual i acumulatiu, defensada, per exemple, per George Sarton cap a 1937 (vegeu el text).

En l'àmbit social una revolució, o un procés revolucionari, és aquell canvi en la societat que suposa una alteració brusca i violenta de la situació establerta amb la finalitat de canviar l'autoritat i el règim. La intenció de modificar la situació mitjançant reformes socials distingeix una revolució (política) d'un mer «cop d'estat». Agent de la revolució són les masses socials, o en terminologia marxista, la classe del proletariat (vegeu el text). En un sentit derivat del social s'aplica a canvis importants en grans àmbits de la cultura humana: es parla llavors de «revolució industrial», «revolució tecnològica», «revolució informàtica», etc.=== Termes relacionats ===

Aristarc de Samos

Copèrnic

cosmologia

cosmologia aristotèlica

cosmologia copernicana

cosmologia galileana

cosmologia newtoniana

Galileu

instrumentalisme

Kepler

Newton

realisme

revolució

revolució científica

revolució copernicana

salvar les aparences

Tycho-Brahe