Cosmologia galileana

La defensa de la cosmologia copernicana que Galileu duu a terme sobretot amb la publicació de les seves observacions astronòmiques i els seus descobriments amb el telescopi (vegeu llista) en Missatger celestial,o Missatge celestial (1610), amb els arguments exposats en Diàleg sobre els dos principals sistemes del món (1632) a favor del moviment diürn de la Terra (jornada segona) i a favor de la seva translació entorn del Sol (jornada tercera), i amb la fundació de la mecànica amb les seves lleis sobre el moviment, publicades en Consideracions i demostracions matemàtiques sobre dues noves ciències (1638). El conjunt de l'obra de Galileu, sense ser equivalent a una veritable confirmació empírica de la hipòtesi copernicana, té el valor de contribuir enormement a la seva difusió i a la destrucció definitiva de la imatge aristotèlica del món i dels prejudicis sobre com havia de ser el moviment dels cossos en una terra també en moviment. El principi que «tot cos que es mou dins d'un sistema en moviment no permet establir si el sistema està en repòs o moviment» elimina definitivament l'argument aristotèlic, i també del sentit comú, que la Terra està quieta perquè ho sembla i per les alteracions visibles que sofririen els cossos en moviment o en caiguda, en cas que es mogués.

La veritable confirmació de la cosmologia copernicana prové de la síntesi definitiva de Newton, que, amb el seu sistema del món, unifica el moviment dels cossos terrestres (lleis de Galileu) i el dels cossos celestes en les seves òrbites el·líptiques (lleis de Kepler).