Aristarc de Samos

(Ἀρίσταρχος)

Matemàtic, cosmòleg i astrònom grec conegut com el Copèrnic del món antic per haver formulat una teoria heliocèntrica del cosmos. Aristarc va ser deixeble del peripatètic Estrató de Lampsaco. Va viure la major part de la seva vida a Alexandria i va ensenyar en el Museu. L'única obra seva que es conserva és la titulada Sobre les magnituds i distàncies del Sol i la Lluna, en la qual mesura les distàncies de la terra al sol i la magnitud d'aquest astre. Encara que els seus càlculs són erronis, el procediment emprat per a efectuar-los és formalment adequat. També va descobrir que la distància de la Terra al Sol és major que la que separa la Terra de la Lluna. Els errors de càlcul d'Aristarc es deuen més a la manca d'instruments adequats d'observació que al procediment mateix, que era formalment correcte. A més, segons narra Arquimedes en El rellotge de sorra, Aristarc afirmava que el Sol era un estel més i que, per a explicar per què no s'observa el paralaje (canvis en la posició dels estels en canviar la posició de la Terra), va afirmar que la distància d'aquesta a la Terra és tan gran que no pot observar-se aquest fenomen. D'això es concloïa que el diàmetre de la Terra era insignificant respecte a la grandària de l'univers, la qual cosa mostrava una comprensió excepcional de l'univers per part d'Aristarc.

Però, sens dubte, el més destacable de les intuïcions científiques d'Aristarc és la formulació de la hipòtesi heliocèntrica, encara que és la part de la seva obra que més ràpid va caure en l'oblit (pel que sembla l'únic que la va acceptar va ser el babiloni Seleuc, de Seleucia de Tigris, que va viure un segle després ). El mateix Aristarc va ser acusat d'impietat per a dir que la terra es movia. Plutarc assenyala que el que Aristarc afirmava era contrari a la religió, perquè si la terra es movia, sent aquesta la seu del foc central i de Vesta, es pertorbava el descans dels déus. D'altra banda, les creences astrològiques, arribades a Grècia a mitjan s. III aC, precisaven una posició estàtica i fixa de la Terra per als seus càlculs, amb la qual cosa la hipòtesi d'Aristarc els anul·lava.

A més de suscitar prejudicis antropocèntrics, màgics i religiosos, el sistema heliocèntric d'Aristarc va tenir en contra l'opinió d'Apol·loni de Perga i de Hiparc de Nicea. Caldria esperar dinou segles fins a Copèrnic, qui reconeix que havia conegut els escrits d'Aristarc, per a restablir la teoria heliocèntrica i superar el geocentrisme ptolemàic.

---