Politeisme

(del grec polis, molts, i theos, déus)

Creença religiosa que, contràriament al monoteisme, afirma l'existència de diversos éssers divins personalitzats o déus.

Especialment sota la influència de Tylor i Frazer es va considerar durant molt temps que la major part de les religions haurien seguit un desenvolupament des d'un primer culte als avantpassats, a l'animisme, el totemisme i politeisme, fins a desembocar en el monoteisme. Actualment, no s'admet aquesta evolució, ni s'accepta que l'origen de la religió sigui fruit d'un raonament fet per l'home primitiu que, a partir de determinades experiències: somnis, fantasies, visions, al·lucinacions, etc., arribés a la creença que existeixen éssers semblants, però de naturalesa diferent. A més, de la mateixa manera que no necessàriament una religió politeista ha d'acabar en el monoteisme, és possible trobar creences que han seguit el camí invers: del monoteisme al politeisme. De fet, alguns antropòlegs i alguns historiadors de les religions, com Mircea Eliade, per exemple, han assenyalat que el politeisme procedeix més aviat d'una primitiva forma de monolatría cap a un únic ser celeste creador de l'univers. No obstant això, aquesta divinitat no exclouria la possibilitat d'unes altres, sent la multiplicitat de déus una forma d'expressar la plenitud del diví. Hume afirmava que el procés que condueix al monoteisme no sorgeix a partir d'una reflexió filosòfica, sinó de la necessitat dels homes de congraciarse amb un únic déu i sostenia, també, que el politeisme, en tant que està obert a varis, està obert a més creences i a més d'una veritat, mentre que el monoteisme, en afirmar una única veritat, tendeix al dogmatisme i a la intolerància.