Mircea Eliade
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Mircea Eliade» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Eliade, Mircea».
Filòsof, antropòleg, novel·lista i historiador de les religions. Va néixer el nou de maig de 1907 a Bucarest. Va estudiar filosofia a la universitat de la seva ciutat natal. A Roma, va acabar la seva tesi de llicenciatura sobre la filosofia italiana del Renaixement i, entre 1928 i 1932, va estar en l'Índia, on va estudiar sànscrit i filosofia hindú, i es va interessar per la història de les religions i l'estudi dels símbols, que serien les seves grans especialitats. De tornada a Bucarest, es va doctorar en filosofia amb un estudi sobre el mal en la filosofia índia i sobre la tècnica del Ioga. Va accedir a un lloc de professor en la facultat de filosofia, on va impartir classes sobre religions orientals, sobre la filosofia de Giordano Bruno i d'Aristòtil, així com sobre simbolisme religiós. En 1940 se'n va anar de Romania, i va residir a Londres i Lisboa abans d'establir-se a París. En aquesta ciutat, i avalat per G. Dumézil, va accedir a un lloc de professor en 1945. La seva activitat acadèmica es va estendre a nombroses universitats (Pàdua, Upsala, Estrasburg i Munic, entre altres). Posteriorment, va acceptar un lloc de professor a la universitat de Chicago, ciutat en la qual va morir.
La seva activitat intel·lectual es va centrar en l'estudi de la història de les religions i de la fenomenologia del fet religiós. Des d'aquesta perspectiva va fer especial recalcament en l'estudi dels símbols i els mites, als quals va interpretar en les seves diverses funcions antropològiques. En contra de les interpretacions més difoses del pensament mític, Eliade pensava que, en els mites, així com en la concepció del sagrat i el profà, es manifesten els trets específics de l'humà. Els mites, lluny de ser simples fenòmens històrics, perviuen i han de ser utilitzats per l'home modern per a renovar-se i percebre, a través d'ells, l'etern. No obstant això, aquesta pervivència no s'efectua solament pel record dels mites ancestrals sinó que, en cada època, s'engendren mites propis, de manera que també existeixen mites propis de l'era contemporània. Per això, la seva investigació dels símbols està orientada cap a la recerca de les manifestacions del sagrat entre les realitzacions de l'home modern, aparentment dessacralitzades i secularitzades, però que segueixen conservant aspectes essencials del sagrat. Eliade, que va crear el terme hierofania per a referir-se a la manifestació del sagrat (veg. text), assenyala que fins i tot les nocions d'un espai sagrat –diferent de l'espai profà– estan presents en l'home no religiós (veg. text), com també ho està la noció d'un temps sagrat –diferent del temps profà– (veg. text). Propugna un nou «humanisme» que adopta com a base el sagrat en tant que estructura la consciència humana.
Veg. iniciació.