Referència

(del llatí referentia, de referre, relatar, portar a, reproduir)

Relació que s'estableix entre el nom i allò, persona, cosa, propietat, que aquest anomena. El referent és la realitat nomenada, significada (designada o denotada) pel nom. En epistemologia, el problema de la referència remet a la qüestió «a què es refereixen els termes teòrics?», és a dir, quina classe d'observació correspon a un enunciat de la teoria?, o a quina classe d'entitat observable pot reduir-se un terme teòric? (veg. text). En filosofia del llenguatge, la referència és la relació que hi ha entre l'expressió i el referent, mentre que el sentit és la manera peculiar amb què el llenguatge ens presenta un objecte, que es correspon amb una propietat determinada que posseeix l'objecte. La referència de l'expressió «l'estel de l'alba» és el planeta Venus i el sentit és la propietat que Venus sigui l'estel que brilla a l'alba. Segons Frege, no tota expressió nominal té referència, encara que sí sentit. «El Quixot» és un exemple d'expressió dotada de sentit, però mancat de referència (en el pla de la realitat). Per a J. Stuart Mill , en canvi, els noms propis tenen referent però no sentit o, utilitzant la seva terminologia, tenen denotació però no connotació.