Designació

Part del significat d'un terme, que es refereix al conjunt d'atributs, propietats o característiques definitòries que ha de posseir un objecte o una classe d'objectes perquè pugui aplicar-se'ls una paraula determinada. La designació és també el criteri amb què s'usa una paraula. Juntament amb la denotació, constitueix un dels diversos parells semàntics, com intensió/extensió (Carnap), sentit/referència (Frege), i també denotació/connotació (J.S. Mill) i comprensió/extensió, que constitueixen el total del significat d'un terme, sent la denotació un concepte semblant al d'intensió, comprensió i sentit.

Tenint present que «tot terme té designat però no tot terme té denotat», o que «tot terme té sentit, però no tot terme té referència», pot dir-se que la designació és la funció de significat de major importància i la que permet parlar amb sentit de termes sense referència. No existeixen unicorns, però qui conegui la seva designació sabrà quines característiques tindria un animal que ho fos en algun món possible. Els problemes filosòfics que aquesta noció suscita no són d'ordre ontològic, sinó d'equivalència de sentit que pot haver-hi entre dos termes o dues oracions. La designació o intensió d'un terme és el seu concepte corresponent.

Veg. Designatum, sentit i referència.