Sentit i referència

G. Frege

Traducció dels termes alemanys Sinn i Bedeutung, respectivament, amb els quals Gottlob Frege va explicar la seva teoria sobre el significat. Referència d'un terme és allò que el terme denota (o refereix) –concepte semblant al de denotació (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)–, mentre que sentit d'un terme és la manera com un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de designació (veg. citació).

Dos termes poden tenir la mateixa referència, però diferent sentit, pel fet de presentar-la sota una manera o aspecte diferent; així, les expressions «l'autor de El Quixot» i «el Manxol de Lepanto» tenen igual referent, doncs ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota un aspecte diferent. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no és necessari que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia). Els noms propis, dels quals es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per Frege no només referència, sinó també sentit: el sentit que tenen per a qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, és a dir, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu valor de veritat, i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per a ser un referent d'aquest terme, així també, perquè un enunciat sigui veritable, ha d'haver-hi un estat de coses que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un enunciat sigui conèixer les seves condicions de veritat.