Demarcació, problema de la

És l'intent neopositivista dels components del Cercle de Viena d'establir un criteri amb el qual pogués distingir-se la ciència del que no és ciència. Aquest criteri passava pel significat o sentit dels enunciats, que al seu torn depenia de la possibilitat de verificació: un enunciat té sentit si i només si és verificable per l'experiència. Aquest criteri deixava fora de l'àmbit del sentit tot enunciat no verificable, de manera que els enunciats de la metafísica havien de considerar-se com a exemples d'enunciats mancat de sentit.

Popper, convençut que aquest criteri de demarcació no només privava a la filosofia de sentit sinó també a la mateixa ciència, perquè, d'una banda tampoc els enunciats científics són sempre observables i experimentables i, per l'altre, la inducció, fonament de la verificació no és lògicament justificable de cap manera, va proposar la falsabilitat com a criteri adequat per a distingir la ciència de la pseudociència: un enunciat és científic si pot ser contrastat per l'experiència de manera que pugui ser refutat, i no ho és en cas contrari. La línia de demarcació que estableix Popper separa només els enunciats científics dels quals no ho són, però no els enunciats amb sentit dels quals manquen d'ell. La metafísica no és ciència, però no per això manca de sentit; alguns dels seus problemes i supòsits han passat amb el temps a ser científics o han precedit a plantejaments científics (veg. text).