Verificació

(del llatí verifiqués,presentar com a veritable)

És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves en què recolzar la veritat d'una hipòtesi. En el mètode hipoteticodeductiu, i en sentit més restringit, és el procés de confirmació d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta.

Només recorrent a l'experiència és possible verificar hipòtesis empíriques. Ha de diferenciar-se de la contrastació, que és el procés hipoteticodeductiu que acaba en confirmació (verificació) o refutació. La verificació és a la confirmació com la falsació és a la refutació; a verificabilitat s'oposa refutabilitat. En sentit ampli –i molt usualment– es diu que «verifiquem» una hipòtesi quan busquem proves empíriques de la seva veritat o falsedat.

En les ciències formals, la matemàtica i la lògica, no hi ha verificació, sinó demostració, ja que els seus enunciats no són sintètics, sinó analítics (veg. text 1 i text 2 ).

Enfront de la verificació d'hipòtesi com a mètode d'investigació científica, Popper proposa la falsació.