Jaume Serra i Húnter
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Jaume Serra i Húnter» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Serra i Húnter, Jaume».
Filòsof català. Va néixer a Manresa i va estudiar a Barcelona. En 1910 va aconseguir la càtedra de Lògica a Santiago de Compostel·la, i tres anys més tard la càtedra d'Història de la filosofia a la Universitat de Barcelona. Durant la Segona República va ser rector de la Universitat Autònoma. Amb la victòria del franquisme es va exiliar a França i més tard a la ciutat de Mèxic, on va morir. Va ser deixeble i continuador de J. Llorens i Barba, va sostenir un idealisme espiritualista hereu de l'escola catalana del sentit comú, i va intentar la unitat entre ciència i religió, de manera semblant a Pascal i Bergson, i va defensar la philosophia perennis. També va mantenir posicions properes a les del realisme espiritualista influenciat per l'axiologia de Scheler. Va destacar com a historiador de la filosofia. Juntament amb T. Carreras i Artau i F. Mirabent va formar el nucli principal de l'anomenada «Escola de Barcelona».