Tomàs Carreras i Artau
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Tomàs Carreras i Artau» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Carreras i Artau, Tomàs».
Historiador de la filosofia, etnòleg i advocat català nascut a Girona. Després d'estudiar lleis i doctorar-se en 1912, va accedir a un lloc de professor de filosofia del dret i de sociologia, i posteriorment va obtenir la càtedra d'ètica a la Universitat de Barcelona, on va ensenyar des de 1912 fins a 1949. Juntament amb Jaume Serra i Húnter i Francesc Mirabent va formar el nucli de l'anomenada «Escola de Barcelona» , i juntament amb Ramon Turró i Serra i Húnter va fundar la Societat Catalana de Filosofia. Va estar influenciat per l'empirisme espiritualista català de l'«Escola de Cervera», influenciat per J.L. Vives i Jaume Balmes, i es va oposar al positivisme postcomtià. Va destacar com a historiador de la filosofia medieval i renaixentista. Entre les seves obres destaca la que va escriure en col·laboració amb el seu germà Joaquim Carreras i Artau (1894-1967), titulada La història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV (1934-43).