Bronisław Malinowski

Antropòleg fundador del funcionalisme i un dels primers a realitzar investigacions etnogràfiques pràctiques. Va néixer a Cracovia (Polònia), encara que posteriorment es va nacionalitzar anglès. Va estudiar física, química i psicologia experimental amb Wundt, i història econòmica en Leipzig. A partir de 1910 va estudiar economia a Londres. Molt influenciat per La branca daurada de Frazer, es va interessar per l'antropologia cultural i va emprendre una expedició a Nova Guinea en 1914. Posteriorment, va treballar a Austràlia i les illes Trobriand. A les illes Canàries va acabar la seva obra fonamental Els argonautas del pacífic occidental. Més tard, en 1927, va accedir a la càtedra d'antropologia que la universitat londinenca va crear especialment per a ell. Després de diversos viatges a Sud-àfrica, els Estats Units i Mèxic va tornar a aquest país en 1938 com a representant de la universitat de Londres, i va ensenyar en Yale fins a la seva mort.

Són notables els seus estudis sobre els mites, dels quals va donar una definició que es considera clàssica (veg. text). En els inicis de la seva teorització sobre els materials etnogràfics estudiats, es pot trobar la influència de l'evolucionisme cultural, especialment de Frazer, encara que per a reformular-ho en la perspectiva funcionalista. Posteriorment, i a partir de la publicació en 1914 de l'obra de Freud Tòtem i tabú, Malinowski rebrà la influència d'aquest autor, encara que s'oposarà a la generalització freudiana del complex d'Èdip. Malinowski acusa Freud d'haver generalitzat aquest complex a partir de les coordenades socials burgeses de la Viena de la seva època, assenyalant que aquest esquema psicoanalític no és directament aplicable a totes les cultures. No obstant això, encara que l'estudi freudià és propi de la societat patrilineal europea, assenyala la possibilitat d'adaptar el model freudià a altres societats. Especialment assenyala que entre els habitants de les illes Trobriand, d'organització matrilineal, es pot establir un paral·lelisme amb el complex d'Èdip, encara que els papers del pare i la mare del complex edípic freudià són substituïts per l'oncle matern i la germana.

Després d'un període en el qual l'obra de Malinowski es va tenir com una de les més importants en l'àmbit de l'etnologia, la revisió crítica de les seves obres tendeix actualment a relativitzar les seves aportacions. Especialment, la crítica, que no discuteix la importància etnogràfica dels seus estudis sobre les societats de la Melanèsia, l'acusa de no relacionar prou les seves troballes etnogràfiques amb les seves teories funcionalistes. La seva autoritat i importància han anat decreixent amb el temps, i es destaca com a aspecte més negatiu de la seva obra el seu manifest rebuig a tot enfocament de tipus històric. Entre les seves principals obres destaquen Els argonautas del Pacífic occidental (1922), considerada la millor de les seves obres, en la qual descriu el kula, o sistema d'intercanvi o «comerç simbòlic» entre els habitants de les illes Trobriand. En aquesta obra es posa de manifest que no pot entendre's aquest sistema de comerç o intercanvi simbòlic sense comprendre tots els elements (tecnològics, jeràrquics, polítics i mític-religiosos) que intervenen en el procés. Aquesta serà la base del funcionalisme holista de Malinowski: cada fet social té una funció dins del tot de l'organització social, de manera que qualsevol modificació d'una part aïllada d'una cultura té efectes, sovint imprevisibles, en totes les altres parts d'aquesta cultura. D'altra banda, en tant que Malinowski va descobrir que els nadius de les Trobriand segueixen el complex sistema d'intercanvi segons unes pautes rígides i molt complexes (per exemple, els braçalets i els collarets, objectes d'intercanvi simbòlic, circulen en rutes comercials amb sentit contrari), però no tenen consciència de l'esquema subjacent que organitza aquest sistema, s'ha considerat que donava les pautes per al posterior estructuralisme.

Altres obres importants d'aquest autor són: Els mites en la psicologia primitiva (1926); Sexe i repressió en la societat salvatge (1927); Els jardins de coral (1935); Teoria científica de la cultura (1944) i Màgia, ciència i religió (1955). |}