Wilhelm Max Wundt

Psicòleg alemany, nascut a Neckarau, Mannheim, en Baden, considerat el fundador de la psicologia experimental. Va estudiar medicina en Tubinga, Heidelberg i Berlín, però es va dedicar inicialment a la fisiologia, començant els seus treballs amb Helmholz, en 1858, un dels principals fisiòlegs alemanys antivitalistes i materialistes. Descontentament del seu treball, després de retirar-se de nou a la universitat com a professor no numerari, en 1867 dóna un curs, per primera vegada a tot el món, sobre «psicologia fisiològica». Del curs sorgiria el seu monumental Grundzüge der physiologischen Psychologie [Fonaments de psicologia fisiològica] (1873-1874). En 1874 és nomenat professor de filosofia en Zuric i, l'any següent, en Leipzig, on roman fins a la fi dels seus dies.

Seguint indicacions de J. Stuart Mill, defensor de la idea que la psicologia podia arribar a ser una ciència, obre el primer laboratori de psicologia experimental. Els Fonaments i aquest laboratori experimental marquen l'inici de la psicologia com a ciència empírica. La defineix com l'estudi de l'experiència dels éssers vius des del seu interior, i d'aquí la importància donada a la introspecció com a mètode, alhora que a l'experimentació fisiològica i a l'estudi dels productes culturals de la ment o consciència. L'escola psicològica que va iniciar va exercir un enorme influx sobre la psicologia europea i americana; Edward Bradford Titchener, el seu principal deixeble i introductor de la psicologia en els EE. UU., la va identificar com l'«estudi de l'estructura de la ment»; d'aquí el nom d'estructuralisme, amb què es va conèixer a aquesta escola.

La seva altra gran obra important porta el títol de Psicologia dels pobles (1900-1920).