Joaquim Xirau i Palau



Filòsof català. Va néixer a Figueres i va estudiar a la universitat de Barcelona, sent deixeble de Jaume Serra i Húnter i de Tomàs Carreras i Artau. Es va doctorar a Madrid, on va rebre la influència de García Morente, d'Ortega y Gasset i de M.B. Cossío, de la Institució Lliure d'Ensenyament. Va completar els seus estudis a París. Posteriorment, va ser professor a la universitat de Saragossa i, a partir de 1927, de la universitat de Barcelona. Juntament amb Jaume Serra i Francesc Mirabent va formar el nucli de l'anomenada «escola de Barcelona». És pare del també filòsof Ramon Xirau i Subias (Barcelona 1924).

En 1939, fugint del franquisme, es va instal·lar a Mèxic, on va ser professor a l'Escola Nacional. Va reunir un nodrit i important nucli de deixebles (Maragall, Ferrater Mora, Bofill, etc.).

Seguidor de la fenomenologia de Husserl, de l'orientació filosòfica de Max Scheler, de Moore i de Bergson, es va ocupar fonamentalment de la teoria dels valors. Encara que per formació va estar proper a les tesis idealistes (en Descartes i l'idealisme subjectivista modern, 1927), el seu pensament es va dirigir a la superació de l'idealisme subjectiu a partir de la noció d'amor, que permet la confluència entre ser i valor, la qual cosa possibilita també la rígida superació entre el subjectiu i l'objectiu. Influenciat pel corrent fenomenològic i per la filosofia de Scheler va prosseguir les seves investigacions criticant els intents d'aplicar una lògica intel·lectualista a l'espontaneïtat de l'acció. Destaca que el ser no és mai pròpiament en si ni pròpiament en un altre, sinó que es troba en la confluència de tots dos pols: entre l'objectiu i el subjectiu. Al seu torn, tampoc aquests dos pols tenen una existència pròpia, ja que com a meres abstraccions són un pur no-res, el que és aplicable també a les nocions de ser i de valor. L'orientació del seu pensament es va dirigir cap a una reforma de la societat basada en l'educació.

• Bibliografia:Obres de Joaquim Xirau