Josep Ferrater Mora
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Josep Ferrater Mora» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ferrater Mora, Josep».
Filòsof català, nascut a Barcelona. Va estudiar a la universitat de Barcelona, on es va doctorar i, acabada la guerra civil, es va exiliar l'Havana i després a Santiago de Xile, països on va impartir cursos i conferències, i en 1949, se'n va anar als EUA on va ser professor del Bryn Mawr College, en Pennsylvania, fins a la seva jubilació.
És considerat un dels membres destacats de la denominada «escola de Barcelona», a la qual van pertànyer també Jaume Serra i Húnter (1878-1943), Joaquim Xirau (1895-2946), Eduard Nicol (1907-1990), Joan Roura-Parella (1897-1985), filòsofs exiliats tots ells.
Defineix la seva pròpia filosofia com a «integracionisme», que pot entendre's com la postura tendent a integrar filosofies oposades, o orientacions filosòfiques divergents, i encara conceptes oposats o polars, i que exposa fonamentalment en L'ésser i la mort (anteriorment La ironia, la mort i l'admiració, 1962), subtitulada Esbós d'una filosofia integracionista, i Ser i sentit (1970), que són les seves obres més fonamentals i característiques.
La seva obra més coneguda és, no obstant això, el seu útil i bon Diccionari de filosofia (1941; 1965, 1979, 1994-1995).
La universitat de Girona, hereva de la seva biblioteca, va instituir una «Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani», que duu a terme notables activitats acadèmiques i filosòfiques dues vegades a l'any (juny i novembre).