Edward Burnett Tylor



Antropòleg britànic, considerat com el fundador de l'antropologia cultural a Gran Bretanya. Generalment s'associa el seu nom amb el de Lewis H. Morgan, com a representants del corrent de l'evolucionisme cultural del segle XIX, i amb el de James G. Frazer, com a investigador de l'origen i evolució de les religions.

Va ser company de Huxley, Spencer i Wallace i, encara que no tenia cap llicenciatura universitària, en 1883, va ser nomenat professor associat a Oxford i, a partir de 1896, va obtenir el lloc de professor titular, exercint com a professor d'antropologia fins a l'any 1909.

A vint-i-quatre anys (en 1956) va emprendre un viatge a Amèrica, i recorrent Mèxic juntament amb Henry Christy es va interessar per l'antropologia, ocupació que li va absorbir tota la seva vida. Com a resultat d'aquest viatge, en 1861, va publicar Anahuac: Mexico and the Mexicans, Ancient and Modern. En 1865 va publicar Researches into the Early History of Mankind and Developement of Civilization, i en 1871 va aparèixer la seva obra principal: Primitive Culture: Researches into the Developement of Mythology, Philosophy, Religion, Language, Art and Culture. Posteriorment va escriure Anthropology: An Introductionte the Study of Man and Civilisation, (1871).

Tylor va ser un dels primers antropòlegs sistemàtics que, a més de reunir acuradament els materials per als seus estudis, donava molta importància a les qüestions metodològiques. Com a evolucionista considerava que la cultura avança en una direcció general ben definida a través de diferents estadis, i acabarà en un règim cultural comú, l'expressió del qual més acabada, fins al moment, és la de la civilització occidental. Deixant apart aquesta concepció –més ideològica que científica, i molt deutora de la mentalitat victoriana de l'època i de la societat britànica a la qual pertanyia Tylor–, és important la seva concepció de la cultura com a objecte específic d'estudi de l'antropologia, alhora que proporcionava una definició de cultura que s'ha revelat fecunda i, actualment, és ja una definició «clàssica». Per Tylor, cultura és «tota aquesta complexa totalitat que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums, hàbits i capacitats qualssevol adquirits per l'home com a membre d'una societat».

Però Tylor és especialment conegut pels seus estudis sobre l'origen i evolució de les religions, i per la seva concepció de l'animisme que, en general, és la creença que atribueix vida, intencionalitat, voluntat o sentiments semblants als de l'home a tots els objectes de la naturalesa (sent, doncs, una forma d'antropocentrisme). En Primitive Culture (1871) sosté la tesi segons la qual la forma més primitiva de religió era la creença en éssers espirituals personals, que donaven vida a la naturalesa. Pensava que les religions es desenvolupaven d'una forma evolucionista de manera que, a partir de l'animisme (l'origen del qual situa en els somnis i en les experiències il·lusòries), passarien pel culte d'objectes, ragis, ancestres, fetitxes i ídols, al politeisme i, finalment, al monoteisme.

També és important la seva concepció de l'incest. Tylor atribueix la prohibició de l'incest a la necessitat dels grups humans de cooperar entre si per a permetre la seva supervivència. Segons ell, «l'exogàmia, en permetre que una tribu en vies de creixement mantingui les seves files estretes per mitjà d'unions constants entre els seus clans que es dispersen, la fa capaç de vèncer qualsevol nombre de petits grups on es practica l'endogàmia i que són aïllats i desvalguts. Una vegada i una altra en la història del món, les tribus salvatges han d'haver-se vist planament davant la simple i pràctica disjuntiva de fer matrimonis amb estranys o de ser exterminats». Amb això donava una explicació cultural al tabú de l'incest sense necessitat de considerar-lo un instint (cosa que no prova l'etnologia). Aquesta explicació és la generalment acceptada pels neoevolucionistes, com Leslie White, per exemple.