Antropocentrisme

 Literalment significa centrat en l'home (ἄνθρωπος, antrhopos). Des d'una perspectiva exagerada, és la tendència a considerar a l'home com a centre de l'univers, i, a aquest, com a instrument destinat a la realització de les finalitats humanes. L'home apareix, així, com el ser privilegiat en funció del qual s'haurien creat totes les coses. Aquesta concepció va generalment unida a l'antropomorfisme.

Com a predisposició més o menys inconscient, l'antropocentrisme condiciona la imatge del món i apareix com un obstacle epistemològic que ha de ser vençut. Freud assenyala (en Una dificultat de la psicoanàlisi ) que la història de la ciència ha «humiliat en tres ocasions el narcisisme humà»: primer, amb el sistema copernicà, que ha destronat a l'home com a centre de l'univers; després, amb el darwinisme, que va desposseir a la humanitat del seu caràcter privilegiat respecte a les altres espècies animals; finalment, amb el mateix psicoanàlisi, que, a partir de la teoria de l'inconscient, ha mostrat que «el jo no és l'amo a la seva pròpia casa» (veg. text).