Autoreferència

Propietat que el llenguatge posseeix de parlar de si mateix, o de referir-se a si mateix. A més de referir-se a coses, que és la seva funció denotativa o semàntica per excel·lència, el llenguatge pot referir-se als signes lingüístics mateixos. L'autoreferència existeix en els mateixos termes que, en aquest cas, es diuen autològics, o bé homològics (per exemple, la paraula «plana» és plana), o en enunciats sencers, que es denominen llavors enunciats autorreferentes (com, per exemple, «aquesta frase és falsa»). El que s'oposa a autorreferent és heterològic. L'autoreferència origina paradoxes, com la paradoxa de Grelling, o la paradoxa del mentider, i problemes lingüístics.

Vegeu metallenguatge i vegeu de re, de dicto.