Metallenguatge

Llenguatge amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament llenguatge objecte

Amplia veg. exemple ↓

Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius pels quals les deu són «metallenguatge».

Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».

Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecte», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge».

Recurs:Exemple de llenguatge objecte i metallenguatge

En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a G. Frege, així com la corresponent entre ús i esment, té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a l'autoreferència (veg. text).

Vegeu ús i esment.