Ortogènesi

(del grec όρθο, ortho i γένεσις, gènesi: origen recte o dret)

Terme creat per Eimer en 1888 per designar la teoria biològica que sustenta que el camí evolutiu de totes les espècies està prefixat i marxa en línia recta cap a una fi determinada prèviament i independent de la selecció natural. En general, les concepcions vitalistes (com la bergsoniana, per exemple, (veg. text) suposen una determinada forma d'ortogènesi en sustentar que l'evolució està determinada per un élan o principi vital. Per la seva banda, els lamarckistes sostenen una altra forma d'ortogènesi engendrada per l'acció del mitjà que, segons ells, determina les línies evolutives. En particular, aquesta doctrina va ser defensada per Karl Wilhelm von Nägeli (1817-1891), qui defensa l'existència d'una força psicoquímica que ocuparia en l'evolució el mateix paper que la inèrcia ocupa en la mecànica. Des d'una altra perspectiva, també Popper, que critica les insuficients explicacions de la teoria darwinista de la selecció natural, defensa una certa ortogènesi (per exemple en Coneixement objectiu, Tecnos, Madrid p.250-259.) (veure biologia, evolució, neodarwinisme, neolamarckisme).