Diferència entre revisions de la pàgina «Ortogènesi»
De Wikisofia
m (bot: - i marxa en línia recta cap a una fi determinada prèviament + i avança en línia recta cap a un fi determinat prèviament) |
m (bot: -per designar +per a designar) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::όρθο]], ''ortho ''i [[Grec::γένεσις]], ''gènesi'': origen recte o dret)</small> | <small>(del grec [[Grec::όρθο]], ''ortho ''i [[Grec::γένεσις]], ''gènesi'': origen recte o dret)</small> | ||
| − | Terme creat per Eimer en 1888 per designar la teoria [[biologia, filosofia de la|biològica]] que sosté que el camí evolutiu de totes les espècies està prefixat i avança en línia recta cap a un fi determinat prèviament i independent de la [[selecció natural|selecció natural]]. En general, les concepcions [[vitalisme|vitalistes]] (com la [[Autor:Bergson, Henri|bergsoniana]], per exemple, ([[Recurs:El 'élan vital' i la diferenciació en l'evolució de les espècies|veg. text]]) suposen una determinada forma d'ortogènesi en sostenir que l'evolució està determinada per un ''élan ''o [[élan vital|principi vital]]. Per part seva, els [[lamarckisme|lamarckistes]] sostenen una altra forma d'ortogènesi engendrada per l'acció del mitjà que, segons ells, determina les línies evolutives. En particular, aquesta doctrina va ser defensada per Karl Wilhelm von Nägeli (1817-1891), qui defensa l'existència d'una ''força psicoquímica'' que ocuparia en l'evolució el mateix paper que la inèrcia ocupa en la mecànica. Des d'una altra perspectiva, també [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], que critica les insuficients explicacions de la teoria [[darwinisme|darwinista]] de la selecció natural, defensa una certa ortogènesi (per exemple en ''Coneixement objectiu, ''Tecnos, Madrid p.250-259.) (veure [[biologia, filosofia de la|biologia]], [[evolució |evolució]], [[neodarwinisme i altres teories evolutives|neodarwinisme]], [[neolamarckisme|neolamarckisme]]). | + | Terme creat per Eimer en 1888 per a designar la teoria [[biologia, filosofia de la|biològica]] que sosté que el camí evolutiu de totes les espècies està prefixat i avança en línia recta cap a un fi determinat prèviament i independent de la [[selecció natural|selecció natural]]. En general, les concepcions [[vitalisme|vitalistes]] (com la [[Autor:Bergson, Henri|bergsoniana]], per exemple, ([[Recurs:El 'élan vital' i la diferenciació en l'evolució de les espècies|veg. text]]) suposen una determinada forma d'ortogènesi en sostenir que l'evolució està determinada per un ''élan ''o [[élan vital|principi vital]]. Per part seva, els [[lamarckisme|lamarckistes]] sostenen una altra forma d'ortogènesi engendrada per l'acció del mitjà que, segons ells, determina les línies evolutives. En particular, aquesta doctrina va ser defensada per Karl Wilhelm von Nägeli (1817-1891), qui defensa l'existència d'una ''força psicoquímica'' que ocuparia en l'evolució el mateix paper que la inèrcia ocupa en la mecànica. Des d'una altra perspectiva, també [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], que critica les insuficients explicacions de la teoria [[darwinisme|darwinista]] de la selecció natural, defensa una certa ortogènesi (per exemple en ''Coneixement objectiu, ''Tecnos, Madrid p.250-259.) (veure [[biologia, filosofia de la|biologia]], [[evolució |evolució]], [[neodarwinisme i altres teories evolutives|neodarwinisme]], [[neolamarckisme|neolamarckisme]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 13:57, 16 set 2017
(del grec όρθο, ortho i γένεσις, gènesi: origen recte o dret)
Terme creat per Eimer en 1888 per a designar la teoria biològica que sosté que el camí evolutiu de totes les espècies està prefixat i avança en línia recta cap a un fi determinat prèviament i independent de la selecció natural. En general, les concepcions vitalistes (com la bergsoniana, per exemple, (veg. text) suposen una determinada forma d'ortogènesi en sostenir que l'evolució està determinada per un élan o principi vital. Per part seva, els lamarckistes sostenen una altra forma d'ortogènesi engendrada per l'acció del mitjà que, segons ells, determina les línies evolutives. En particular, aquesta doctrina va ser defensada per Karl Wilhelm von Nägeli (1817-1891), qui defensa l'existència d'una força psicoquímica que ocuparia en l'evolució el mateix paper que la inèrcia ocupa en la mecànica. Des d'una altra perspectiva, també Popper, que critica les insuficients explicacions de la teoria darwinista de la selecció natural, defensa una certa ortogènesi (per exemple en Coneixement objectiu, Tecnos, Madrid p.250-259.) (veure biologia, evolució, neodarwinisme, neolamarckisme).