Diferència entre revisions de la pàgina «Emergentisme»
De Wikisofia
m (bot: - qualsevol un altre de + qualsevol altre de) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Inicialment s'aplicava aquest terme a l'explicació filosòfico-biològica, pròpia del [[vitalisme|vitalisme]] de començaments del s. XX tal com ho defensaven autors de cultura anglosaxona com C. Lloyd Morgan i [[Autor:Alexander, Samuel|Samuel Alexander]], entre d'altres, segons la qual la [[vida|vida]] s'explica com un fenomen que apareix (emergeix) d'improvís. Suposaven que la vida no pot explicar-se com un conjunt de característiques físico-químiques que evolucionen gradualment, sinó que pensaven que és tanta la diferència que existeix entre el viu i l'inert, que la vida -deien- no pot ser sinó resultat d'un salt qualitatiu, que es manifesta en un conjunt de [[propietats emergents - resultants|propietats emergents]]. La conseqüència final d'aquest plantejament és que el fenomen vital és un fenomen [[biologia, filosofia de la|biològic]] i psicofísic específic, irreductible a qualsevol altre de tipus purament físic-químic, i que la seva característica més notable és la [[consciència|consciència]]. | Inicialment s'aplicava aquest terme a l'explicació filosòfico-biològica, pròpia del [[vitalisme|vitalisme]] de començaments del s. XX tal com ho defensaven autors de cultura anglosaxona com C. Lloyd Morgan i [[Autor:Alexander, Samuel|Samuel Alexander]], entre d'altres, segons la qual la [[vida|vida]] s'explica com un fenomen que apareix (emergeix) d'improvís. Suposaven que la vida no pot explicar-se com un conjunt de característiques físico-químiques que evolucionen gradualment, sinó que pensaven que és tanta la diferència que existeix entre el viu i l'inert, que la vida -deien- no pot ser sinó resultat d'un salt qualitatiu, que es manifesta en un conjunt de [[propietats emergents - resultants|propietats emergents]]. La conseqüència final d'aquest plantejament és que el fenomen vital és un fenomen [[biologia, filosofia de la|biològic]] i psicofísic específic, irreductible a qualsevol altre de tipus purament físic-químic, i que la seva característica més notable és la [[consciència|consciència]]. | ||
| − | Posteriorment, en la reflexió sobre les relacions [[ment - cos, relació|ment-cos]] alguns filòsofs defensen una nova variant de l'emergentisme en sustentar que els fenòmens [[mental|mentals]] són emergents respecte de l'organització biològica. D'entre aquests autors, que defensen un [[materialisme emergentista|materialisme emergentista]] destaquen [[Autor:Bunge, Mario|M. Bunge]] ([[Recurs:Bunge: el materialisme emergentista|veure text]] ), [[Autor:Sellars, Wilfrid|W. Sellars]], [[Autor:Bertalanffy, Ludwig von|L. Bertalanffy]], [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|Ch. Broad]] i [[Autor:Searle, John|J. Searle]] ([[Recurs:Searle: el problema ment-cos|veure text]]). | + | Posteriorment, en la reflexió sobre les relacions [[ment - cos, relació|ment-cos]] alguns filòsofs defensen una nova variant de l'emergentisme en sustentar que els fenòmens [[mental|mentals]] són emergents respecte de l'organització biològica. D'entre aquests autors, que defensen un [[materialisme emergentista|materialisme emergentista]] destaquen [[Autor:Bunge, Mario|M. Bunge]] ([[Recurs:Bunge: el materialisme emergentista|veure text]]), [[Autor:Sellars, Wilfrid|W. Sellars]], [[Autor:Bertalanffy, Ludwig von|L. Bertalanffy]], [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|Ch. Broad]] i [[Autor:Searle, John|J. Searle]] ([[Recurs:Searle: el problema ment-cos|veure text]]). |
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
(del llatí emergere,sorgir, néixer)
Inicialment s'aplicava aquest terme a l'explicació filosòfico-biològica, pròpia del vitalisme de començaments del s. XX tal com ho defensaven autors de cultura anglosaxona com C. Lloyd Morgan i Samuel Alexander, entre d'altres, segons la qual la vida s'explica com un fenomen que apareix (emergeix) d'improvís. Suposaven que la vida no pot explicar-se com un conjunt de característiques físico-químiques que evolucionen gradualment, sinó que pensaven que és tanta la diferència que existeix entre el viu i l'inert, que la vida -deien- no pot ser sinó resultat d'un salt qualitatiu, que es manifesta en un conjunt de propietats emergents. La conseqüència final d'aquest plantejament és que el fenomen vital és un fenomen biològic i psicofísic específic, irreductible a qualsevol altre de tipus purament físic-químic, i que la seva característica més notable és la consciència.
Posteriorment, en la reflexió sobre les relacions ment-cos alguns filòsofs defensen una nova variant de l'emergentisme en sustentar que els fenòmens mentals són emergents respecte de l'organització biològica. D'entre aquests autors, que defensen un materialisme emergentista destaquen M. Bunge (veure text), W. Sellars, L. Bertalanffy, Ch. Broad i J. Searle (veure text).
Veure també reduccionisme, dualisme i paral·lelisme psicofísic.