Charlie Dunbar Broad

Filòsof anglès (1887–1971), natural d'Harlesden, Londres en l'actualitat. Va estudiar a Londres i Cambridge, amb McTaggart, Russell i Moore, que van exercir una profunda influència sobre ell. Va ser professor de lògica en diverses universitats i de filosofia moral a Cambridge, de 1933 a 1953, però les seves obres tracten de tots els temes centrals de la filosofia. El seu estudi filosòfic més important és el comentari sobre el pensament de McTaggart: Examen de la filosofia de McTaggart (1933-1938).

Dedica les seves primeres obres a l'estudi de la percepció, a la filosofia de la ciència i al coneixement del món: Percepció, física i realitat (1914), i Coneixement científic (1923), La ment i el seu lloc en la naturalesa (1925). Als objectes immediats de la percepció, dades sensorials, o sense data, els anomena sensa, i els considera quelcom intermedi entre el físic i el mental. El seu interès per com coneixem li porta a plantejar-se el problema de la relació ment i cos, presentant fins a disset teories, però mostra la seva preferència per cert tipus de «materialisme emergentista»: la ment és un compost de cervell i nervis, com a element físic, i d'un «factor psicogènic», que no sobreviu a la mort corporal, però que persisteix en forma de sentiments o sensacions separades que poden donar lloc a fenòmens paranormals. En les seves obres sobre ètica, Cinc tipus de teories ètiques (1930), Ètica i filosofia de la història (1952), mostra també el seu eclecticisme i la seva falta d'originalitat; no obstant això, es manifesta no cognitivista i acaba per inclinar-se a favor de l'emotivisme moral.