Diferència entre revisions de la pàgina «Diderot, Denis»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "la [[E" a "l'[[E") |
|||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
[[File:diderot1.gif|thumb]] | [[File:diderot1.gif|thumb]] | ||
| − | Les seves primeres obres filosòfiques (''Pensaments filosòfics'', ''Carta sobre els cecs'') traslucen un pensament crític, escèptic, [[sensualisme|sensista]], radicalment [[empirisme|empirista]] i [[deisme|deista]]. A partir de la seva fonamental ''Interpretació de la naturalesa'' (1753) i de ''Converses entre d´Alembert i Diderot'' (1769), ''El somni de d´Alembert'' (1769) i ''Principis filosòfics sobre la matèria i el moviment'' (1770), adopta el [[materialisme|materialisme]] com a sistema, per la simple raó que és el que està més d'acord amb els resultats de les ciències, juntament amb un [[monisme|monisme]] a l'estil de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], segons el qual tota la matèria de l'univers, orgànica i no orgànica, posseeix sensibilitat, i l'ànima o consciència no és més que matèria organitzada; i evoluciona cap a l | + | Les seves primeres obres filosòfiques (''Pensaments filosòfics'', ''Carta sobre els cecs'') traslucen un pensament crític, escèptic, [[sensualisme|sensista]], radicalment [[empirisme|empirista]] i [[deisme|deista]]. A partir de la seva fonamental ''Interpretació de la naturalesa'' (1753) i de ''Converses entre d´Alembert i Diderot'' (1769), ''El somni de d´Alembert'' (1769) i ''Principis filosòfics sobre la matèria i el moviment'' (1770), adopta el [[materialisme|materialisme]] com a sistema, per la simple raó que és el que està més d'acord amb els resultats de les ciències, juntament amb un [[monisme|monisme]] a l'estil de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], segons el qual tota la matèria de l'univers, orgànica i no orgànica, posseeix sensibilitat, i l'ànima o consciència no és més que matèria organitzada; i evoluciona cap a l'[[ateisme|ateisme]]. |
En el ''Somni de d´Alembert ''nega tot sentit a la llibertat humana i en ''Suplement al viatge a Bouganville ''(1796) enalteix el poder dels instints per salvaguardar les llibertats de l'individu en la comunitat. | En el ''Somni de d´Alembert ''nega tot sentit a la llibertat humana i en ''Suplement al viatge a Bouganville ''(1796) enalteix el poder dels instints per salvaguardar les llibertats de l'individu en la comunitat. | ||
Revisió del 19:15, 21 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Denis Diderot» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Diderot, Denis».
Filòsof i matemàtic francès, a més de dramaturg, novel·lista i crític literari i figura destacada de la Il·lustració francesa. Va néixer a Langres i va estudiar en el col·legi dels jesuïtes d'aquesta ciutat i de París i va obtenir el títol de «mestre en arts» en la Sorbona, en 1732. Sense dedicar-se a cap professió en concret, passa uns anys foscos i és conegut primer com a traductor d'una obra de Shaftesbury, Inquiriy concerning Virtue and Merit (1745) i, després, en 1746 pels seus Pensées philosophiques [Pensaments filosòfics], obra controvertida i molt difosa que el Parlament de París prohibeix al cap de pocs mesos. A partir d'aquest moment, emprèn la direcció i redacció de l'Enciclopèdia, juntament amb d´Alembert, labor a la qual es va dedicar preferentment fins a 1772.
Les seves primeres obres filosòfiques (Pensaments filosòfics, Carta sobre els cecs) traslucen un pensament crític, escèptic, sensista, radicalment empirista i deista. A partir de la seva fonamental Interpretació de la naturalesa (1753) i de Converses entre d´Alembert i Diderot (1769), El somni de d´Alembert (1769) i Principis filosòfics sobre la matèria i el moviment (1770), adopta el materialisme com a sistema, per la simple raó que és el que està més d'acord amb els resultats de les ciències, juntament amb un monisme a l'estil de Spinoza, segons el qual tota la matèria de l'univers, orgànica i no orgànica, posseeix sensibilitat, i l'ànima o consciència no és més que matèria organitzada; i evoluciona cap a l'ateisme.
En el Somni de d´Alembert nega tot sentit a la llibertat humana i en Suplement al viatge a Bouganville (1796) enalteix el poder dels instints per salvaguardar les llibertats de l'individu en la comunitat.