Enciclopèdia, l'

(del grec ἐνκὐκλῳπαιδεία, en-kýklo-paideia, instrucció en cercle, en el sentit d'«encadenament de coneixements» o ensenyament de conjunt)

L'Encilopedia o Enciclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers [Diccionari raonat de les ciències, de les arts i dels oficis], conjunt de 17 volums editats en, París, França, entre 1751 i 1772, per Denis Diderot i Jean Le Rond d'Alembert, amb l'objectiu genèric de difondre les idees de la Il·lustració francesa. De fet la filosofia que difon s'identifica amb l'afany de crítica, o d'aplicar la «llum» de la raó, a tots els camps del saber, especialment a aquells en què es posa de manifest de forma més directa la concepció polític-social i religiosa de l'època.

El nom d'enciclopèdia no apareix fins al segle XVII, però projectes de reunir en una sola obra el conjunt del saber n'hi ha hagut des de l'antiguitat. Poden considerar-se veritables enciclopèdies la Història natural de Plinio el Vell, les Etimologies de sant Isidoro, moltes de les obres recopiladoras que es produeixen en el període de la baixa Edat Mitjana, les Summes dels escolàstics,el Dictionnaire historique et critiqui de P. Bayle.

La diferència fonamental entre les enciclopèdies antigues i les modernes està en el fet que aquelles persegueixen conservar els coneixements d'una època i aquestes més aviat difondre'ls; les unes i les altres, no obstant això, mantenen la característica comuna de la falta d'originalitat.

L'Enciclopèdia francesa del s. XVIII sorgeix gairebé de forma anecdòtica, en acceptar Diderot la traducció del diccionari de Chambers, Cyclopaedia o Universal Dictionary of Art and Sciences (1728), inicialment confiada a uns altres, que Diderot va començar més aviat a transformar i reconstruir que simplement a traduir. Els editors van acceptar el suggeriment de publicar una obra original i així va néixer el projecte o Prospecte de l'Enciclopèdia, en 1750. Diderot va demanar la col·laboració de d'Alembert, qui es va encarregar de redactar el Discurs preliminar. En ell d'Alembert presenta l'Enciclopèdia com un sistema de tots els coneixements humans; en ser aquests inabastables, busca una manera de representar-los en síntesi i, per a això, segueix la classificació de l'«arbre del canceller Bacon», que divideix l'actuació de les facultats intel·lectuals i fabrils de l'home en facultats de memòria, raó i imaginació. La memòria és la seu de l'experiència o del coneixement directe (història); la raó, de la reflexió feta amb el raonament (filosofia); la imaginació, de la imitació reflexiva (belles arts o poesia). Cadascun d'aquests grans grups de ciències i activitats humanes se subdivideix en molts altres apartats que configuren, en definitiva, l'arbre «de les ciències, de les arts i dels oficis».

El primer volum apareix en 1751; la seva publicació se suspendrà en 1752, després de la publicació del segon volum, i en 1759, quan d'Alembert es retira del projecte i se suprimeixen els permisos de publicació concedits. A partir d'aquesta data, publicats set volums, Diderot prossegueix solament l'edició de deu volums de text i quatre d'índexs fins a 1765 i, posteriorment, quatre volums més d'índexs fins a 1772. Col·laboren en l'obra Rousseau, Voltaire, Duclos, Holbach, Quesnay, Turgot, Toussaint i altres escriptors i philosophes il·lustrats (fins a un total de 160).

La crítica i fustigació contra els prejudicis, la ignorància i l'error, la cura a definir i precisar bé els diversos conceptes, l'esperit de defensa de les llibertats, l'escepticisme derivat de la influència de P. Bayle i l'empirisme inspirat en Locke, concitan una ràpida animadversió per part de jansenistes, jesuïtes i diversos centres d'opinió i poder.

L'Enciclopèdia ha estat considerada per la història com l'aparador de les idees de la il·lustració francesa i una de les obres més lliures de l'esperit humà.