Diferència entre revisions de la pàgina «Marxismes»
De Wikisofia
m (bot: - part segueix sent, una dels + part continua sent, un dels) |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Mentre el [[marxisme|marxisme]] pròpiament dit és el contingut teòric i l'activitat pràctica desenvolupats per [[Autor:Marx, Karl|Marx]] i, en cert sentit, per [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]], que complementa i divulga l'obra d'aquell, les diverses interpretacions que s'han fet de l'obra de Marx i Engels han donat lloc a una diversitat de doctrines, que podem englobar sota el terme general de marxismes. Algunes d'aquestes doctrines han implicat noves elaboracions teòriques, algunes han estat meres esclerotitzacions (com el «diamat» soviètic, nom amb el qual es coneix el [[materialisme dialèctic|materialisme dialèctic]] o vulgarització «filosòfica» del marxisme), unes altres han estat sincretismes (unió del marxisme amb [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] que dóna lloc al [[freudomarxisme|freudomarxisme]] d'autors com [[Autor:Reich, Wilhelm|Wilhelm Reich]] o [[Autor:Fromm, Erich|Erich Fromm]], per exemple), i fins i tot s'han donat unions del marxisme amb concepcions ideològiques contraposades a ell, | + | Mentre el [[marxisme|marxisme]] pròpiament dit és el contingut teòric i l'activitat pràctica desenvolupats per [[Autor:Marx, Karl|Marx]] i, en cert sentit, per [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]], que complementa i divulga l'obra d'aquell, les diverses interpretacions que s'han fet de l'obra de Marx i Engels han donat lloc a una diversitat de doctrines, que podem englobar sota el terme general de marxismes. Algunes d'aquestes doctrines han implicat noves elaboracions teòriques, algunes han estat meres esclerotitzacions (com el «diamat» soviètic, nom amb el qual es coneix el [[materialisme dialèctic|materialisme dialèctic]] o vulgarització «filosòfica» del marxisme), unes altres han estat sincretismes (unió del marxisme amb [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] que dóna lloc al [[freudomarxisme|freudomarxisme]] d'autors com [[Autor:Reich, Wilhelm|Wilhelm Reich]] o [[Autor:Fromm, Erich|Erich Fromm]], per exemple), i fins i tot s'han donat unions del marxisme amb concepcions ideològiques contraposades a ell, com ara la unió del marxisme amb el nacionalisme, o amb la religió, en les teologies de l'alliberament, moviments cristià-marxistes, etc. |
| − | Aquests marxismes s'han desenvolupat seguint els esdeveniments històrics concrets, especialment a partir de les Internacionals obreres, i han donat lloc a diferents «ismes», | + | Aquests marxismes s'han desenvolupat seguint els esdeveniments històrics concrets, especialment a partir de les Internacionals obreres, i han donat lloc a diferents «ismes», com ara: el [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|leninisme]], el trostkysme o l'estalinisme (nascuts a partir de la revolució russa i de la ruptura amb la segona Internacional que marca la divisió entre socialisme i comunisme); el [[Autor:Mao Zedong|maoisme]], el castrisme, el guevarisme o el sandinisme (sorgits a partir de l'aplicació de les teories de Marx al tercer món) i, finalment, al denominat marxisme «occidental» desenvolupat per autors com [[Autor:Bloch, Ernst|Ernst Bloch]], Karl Korsch, [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]], [[Autor:Marcuse, Herbert|H. Marcuse]], [[Autor:Lefebvre, Henri|H. Lefebvre]], l'[[escola de Frankfurt|Escola de Frankfurt]], [[Autor:Gramsci, Antonio|A. Gramsci]], [[Autor:Sartre, Jean-Paul|J. P. Sartre]] i alguns estructuralistes com [[Autor:Althusser, Louis|L. Althusser]]. En qualsevol cas el marxisme, sota qualsevol de les seves múltiples facetes, ha estat, i en part continua sent, un dels corrents de pensament més influents de la nostra època. L'obra de [[Autor:Marx, Karl|Marx]], juntament amb les de [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] i [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] (els tres [[filosofia de la sospita|mestres de la sospita]]), ha estat una de les referències bàsiques del pensament del segle XX, i moltes de les seves concepcions s'han incorporat en diferents ciències socials. |
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[alienació|alienació]] | [[alienació|alienació]] | ||
| Línia 59: | Línia 59: | ||
[[materialisme|materialisme]] | [[materialisme|materialisme]] | ||
| − | [[ | + | [[mode de producció|mode de producció]] |
[[plusvàlua|plusvàlua]] | [[plusvàlua|plusvàlua]] | ||
Revisió de 09:33, 16 set 2017
Mentre el marxisme pròpiament dit és el contingut teòric i l'activitat pràctica desenvolupats per Marx i, en cert sentit, per Engels, que complementa i divulga l'obra d'aquell, les diverses interpretacions que s'han fet de l'obra de Marx i Engels han donat lloc a una diversitat de doctrines, que podem englobar sota el terme general de marxismes. Algunes d'aquestes doctrines han implicat noves elaboracions teòriques, algunes han estat meres esclerotitzacions (com el «diamat» soviètic, nom amb el qual es coneix el materialisme dialèctic o vulgarització «filosòfica» del marxisme), unes altres han estat sincretismes (unió del marxisme amb Freud que dóna lloc al freudomarxisme d'autors com Wilhelm Reich o Erich Fromm, per exemple), i fins i tot s'han donat unions del marxisme amb concepcions ideològiques contraposades a ell, com ara la unió del marxisme amb el nacionalisme, o amb la religió, en les teologies de l'alliberament, moviments cristià-marxistes, etc.
Aquests marxismes s'han desenvolupat seguint els esdeveniments històrics concrets, especialment a partir de les Internacionals obreres, i han donat lloc a diferents «ismes», com ara: el leninisme, el trostkysme o l'estalinisme (nascuts a partir de la revolució russa i de la ruptura amb la segona Internacional que marca la divisió entre socialisme i comunisme); el maoisme, el castrisme, el guevarisme o el sandinisme (sorgits a partir de l'aplicació de les teories de Marx al tercer món) i, finalment, al denominat marxisme «occidental» desenvolupat per autors com Ernst Bloch, Karl Korsch, G. Lukács, H. Marcuse, H. Lefebvre, l'Escola de Frankfurt, A. Gramsci, J. P. Sartre i alguns estructuralistes com L. Althusser. En qualsevol cas el marxisme, sota qualsevol de les seves múltiples facetes, ha estat, i en part continua sent, un dels corrents de pensament més influents de la nostra època. L'obra de Marx, juntament amb les de Nietzsche i Freud (els tres mestres de la sospita), ha estat una de les referències bàsiques del pensament del segle XX, i moltes de les seves concepcions s'han incorporat en diferents ciències socials.
Vegeu termes relacionats
.