Friedrich Engels

Filòsof marxista alemany, nascut a Barmen, (Wuppertal, prop de Düsseldorf). Fill d'un empresari industrial i educat en una família rígidament pietista, abandona les seves idees religioses després de la lectura, a 19 anys, de Vida de Jesús (1835), de David Friedrich Strauß. Durant el seu servei militar a Berlín, entra en contacte amb l'esquerra hegeliana; L'essència del cristianisme (1841), de Feuerbach, l'orienta cap al materialisme, i a través de Moses Hess abraça el comunisme. En 1844 inicia a París la seva amistat amb Marx, a qui havia conegut anteriorment en Colònia, i aquesta amistat suposarà un període de quaranta anys d'íntima col·laboració, que abasta tant aspectes intel·lectuals i polítics com d'ajuda econòmica.

Després d'una estada de tres o quatre anys a Manchester, on el seu pare posseïa fàbriques tèxtils, publica en Leipzig La situació de la classe treballadora a Anglaterra (1845), considerada la primera obra de socialisme científic, i en ella descriu amb detall el resultat de la revolució industrial anglesa i les raons pràctiques per les quals considera inevitable l'arribada del socialisme. En col·laboració amb Marx escriu La Sagrada Família o Crítica de la Crítica Crítica: contra Bruno Bauer i companyia (1845),contra els joves hegelians, La ideologia alemanya (escrita cap a 1846, però que no es publica íntegrament fins a 1932), contra l'antropologia de Feuerbach i la idea d'individu de Max Stirner, i el Manifest del partit comunista (1848). Després del fracàs de la revolució de 1849 a Alemanya, torna a Manchester per a fer-se càrrec, a partir de 1850, de la indústria familiar i ajudar econòmicament a Marx, dedicat llavors per complet, a Londres, a la redacció de El Capital. Abandonant l'activitat industrial en 1869, es retira a Londres per a lliurar-se per complet a la vida política, a l'escriptura i a la direcció de la Segona Internacional (1889). En morir Marx en 1883, prepara l'edició dels volums II (1885) i III (1894) de El Capital, a partir dels manuscrits de Marx, i es dedica intensament a l'edició d'escrits seus i a mantenir relació epistolar amb molts intel·lectuals europeus.

Encara que és difícil separar en les obres escrites conjuntament amb Marx quines són les teories de l'un i de l'altre, a Engels se li atribueix pròpiament la paternitat del materialisme dialèctic, és a dir, l'afirmació que la matèria, que és l'única realitat, es desenvolupa segons les lleis dialèctiques, inevitables i necessàries, d'unió i lluita de contraris, de la conversió de la quantitat en qualitat i de la negació de la negació. Engels veu en aquestes teories una manera d'exposar que el marxisme és la concepció científica del món, i així les desenvolupa en les obres del seu últim període: L'origen de la família i de la propietat privada (1884), obra en què aprofita les teories etnològiques i evolucionistes de l'americà L.H. Morgan per a presentar una confirmació del materialisme històric, Anti-Dühring La revolució de la ciència segons el senyor Eugen Dühring (1878), Feuerbach i el final de la filosofia clàssica (1888), i sobretot Dialèctica de la naturalesa (obra escrita ja en 1873, però que no es publica fins a 1925). En les seves últimes obres mostra interès per la ideologia per a contrarestar una versió excessivament economicista de la relació entre infraestructura i superestructura.

• Bibliografia:Obres principals de F. Engels