Diferència entre revisions de la pàgina «Naturalisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Aplicat als sistemes filosòfics, afirmació que no hi ha més que naturalesa i, considerat com a criteri epistemologia|epistemol...».) |
m (Text de reemplaçament - "filosofia de el" a "filosofia del") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Aplicat als sistemes filosòfics, afirmació que no hi ha més que [[naturalesa|naturalesa]] i, considerat com a criteri [[epistemologia|epistemològic]], punt de vista [[reduccionisme|reduccionista]] que afirma que les coses s'expliquen per [[causa|causes]] i principis naturals i que res està per sobre de la naturalesa. En general, el naturalisme tendeix a eliminar tota classe d'[[entitat|entitats]] superiors a la naturalesa o diferents d'ella com no naturals, no acceptables. En [[ètica|ètica]], és l'afirmació que tot [[enunciat|enunciat]] ètic o judici de [[valor|valor]] és un enunciat reducible a un enunciat de fet o empíric. En [[llenguatge, filosofia | + | Aplicat als sistemes filosòfics, afirmació que no hi ha més que [[naturalesa|naturalesa]] i, considerat com a criteri [[epistemologia|epistemològic]], punt de vista [[reduccionisme|reduccionista]] que afirma que les coses s'expliquen per [[causa|causes]] i principis naturals i que res està per sobre de la naturalesa. En general, el naturalisme tendeix a eliminar tota classe d'[[entitat|entitats]] superiors a la naturalesa o diferents d'ella com no naturals, no acceptables. En [[ètica|ètica]], és l'afirmació que tot [[enunciat|enunciat]] ètic o judici de [[valor|valor]] és un enunciat reducible a un enunciat de fet o empíric. En [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], el naturalisme sosté que la fonètica de les paraules reflecteix l'[[essència|essència]] de la cosa al fet que es refereixen. En un sentit ampli, és naturalisme la tendència a reduir-ho tot a [[explicació|explicacions]] de tipus científic. |
En l'antiguitat, són sistemes filosòfics típicament naturalistes l'[[atomisme|atomisme]] i l'[[estoïcisme|estoïcisme]]; en el [[Renaixement|Renaixement]], les filosofies pròpiament renaixentistes, especialment, els sistemes de [[Autor:Telesio, Bernardino|Telesio]], [[Autor:Giordano Bruno|Bruno]] i [[Autor:Campanella, Tommaso|Campanella]] i, en l'època moderna, l'àmplia sèrie de sistemes [[empirisme|empiristes]] i [[mecanicisme|mecanicistes]]. Ho és també el [[materialisme|materialisme]] de diverses èpoques i en els seus variats aspectes. | En l'antiguitat, són sistemes filosòfics típicament naturalistes l'[[atomisme|atomisme]] i l'[[estoïcisme|estoïcisme]]; en el [[Renaixement|Renaixement]], les filosofies pròpiament renaixentistes, especialment, els sistemes de [[Autor:Telesio, Bernardino|Telesio]], [[Autor:Giordano Bruno|Bruno]] i [[Autor:Campanella, Tommaso|Campanella]] i, en l'època moderna, l'àmplia sèrie de sistemes [[empirisme|empiristes]] i [[mecanicisme|mecanicistes]]. Ho és també el [[materialisme|materialisme]] de diverses èpoques i en els seus variats aspectes. | ||
Revisió del 15:10, 4 març 2015
Aplicat als sistemes filosòfics, afirmació que no hi ha més que naturalesa i, considerat com a criteri epistemològic, punt de vista reduccionista que afirma que les coses s'expliquen per causes i principis naturals i que res està per sobre de la naturalesa. En general, el naturalisme tendeix a eliminar tota classe d'entitats superiors a la naturalesa o diferents d'ella com no naturals, no acceptables. En ètica, és l'afirmació que tot enunciat ètic o judici de valor és un enunciat reducible a un enunciat de fet o empíric. En filosofia del llenguatge, el naturalisme sosté que la fonètica de les paraules reflecteix l'essència de la cosa al fet que es refereixen. En un sentit ampli, és naturalisme la tendència a reduir-ho tot a explicacions de tipus científic.
En l'antiguitat, són sistemes filosòfics típicament naturalistes l'atomisme i l'estoïcisme; en el Renaixement, les filosofies pròpiament renaixentistes, especialment, els sistemes de Telesio, Bruno i Campanella i, en l'època moderna, l'àmplia sèrie de sistemes empiristes i mecanicistes. Ho és també el materialisme de diverses èpoques i en els seus variats aspectes.
És una manera de pensar que tendeix a manifestar-se com un monisme materialista.